Lluís PlanasPalma16/04/09 0:00
TW
0

El dictamen favorable del Consell Consultiu al decret del català de la Conselleria de Salut tingué el vot particular de dos dels seus membres, davant els altres cinc que li donaren suport. Rafel Perera Mezquida i José Argüelles Pintos foren els dos juristes que es pronunciaren en contra que l’òrgan donàs el seu vistiplau a la norma presentada pel Govern sobre l’exigència dels coneixement de català a la sanitat pública. Fou Argüelles qui anuncià el seu vot particular a aquest dictamen, decisió a la qual Perera s’adherí. Ambdós argumentaren que en les consideracions sobre el decret es feia una "interpretació forçada" de la legislació que avalaria l’exigència general dels coneixements de català com un requisit per accedir a una plaça del sistema sanitari públic, en lloc que la seva acreditació fos tan sols un mèrit. Es tracta de la mateixa línia argumentativa manifestada pel PP balear per mostrar el seu rebuig a la norma.

De fet, Rafel Perera i José Argüelles són dos juristes en l’òrbita dels conservadors. El primer és advocat de nombrosos càrrecs populars i membre del nou comitè d’ètica del partit, mentre que el segon fou la quota popular en la terna proposada recentment pel Parlament per a la renovació del Consultiu. La seva dona és Felisa Vidal, nova magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB), també proposada pel PP, després d’una polèmica designació per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en el qaual no s’hauria respectat el torn per a una magistrada progressista. De fet, el dictamen sobre el decret del català de la Conselleria de Salut del Govern ha estat el primer que ha elaborat el Consell Consultiu des de la seva nova composició.

Els altres membres, al marge de Perera i Argüelles i que sí votaren de manera favorable a la norma, són Carmen Fernández González —presidenta—, Maria Ballester Cardell —secretària—, Rosa María de Hoyos Marina, Rafel de Lacy Fortuny i María Dolores Romeo Pérez. El Consultiu està pendent de l’aprovació d’una nova llei, derivada de l’Estatut d’Autonomia, que ha d’augmentar la seva composició fins a deu membres i regular el seu funcionament i organització. La norma, tal com informà aquest diari dilluns passat, es troba bloquejada perquè el PP s’oposa que el cap de l’Advocacia de la Comunitat en formi part.