TW
0

En plena polèmica pel camp de golf de Son Baco (Campos), que enfronta UM amb la resta de socis del Pacte (PSIB i Bloc), la patronal CAEB afirmà ahir que les Balears necessiten vuit camps de golf més per diversificar el seu producte turístic. Així ho assenyalà el president de l’entitat, Josep Oliver, en una compareixença conjunta amb el conseller de Turisme, Miquel Nadal, qui a la vegada és el president d’UM, el partit del Pacte que ha presentat una esmena al Parlament sense consensuar amb els socis per poder autoritzar el projecte de golf de Campos. Després de signar un acord a la Conselleria de Turisme (més informació a la pàgina 23), tant Oliver com Nadal defensaren amb contundència el turisme de golf.

El màxim responsable de la patronal avançà que la seva entitat ha fet un estudi segons el qual, "com a mínim", Mallorca necessita entre tres i cinc camps de golf més per poder diversificar la seva oferta turística. El mateix informe apunta que Menorca també requereix dos camps de golf més, i Eivissa un altre. Oliver recalcà que la CAEB "sempre ha estat partidària de l’activitat del golf com una de les ofertes turístiques importants, igual que la nàutica". A més afegí que l’ocupació d’aquestes infraestructures esportives és actualment "molt acceptable".

Son Baco

Precisament, el conseller de Turisme, Miquel Nadal, va afirmar fa pocs dies en una entrevista a El Temps que a Mallorca hi caben quatre o cinc camps de golf més i, tot i que va deixar clar que els camps de golf no han de ser una excusa per fer més urbanitzacions, sí que es mostrà favorable a permetre-hi més hotels de cinc estrelles. De fet, el polèmic projecte de camp de golf de Son Baco que UM pretén fer autoritzar va lligat a una oferta complementària hotelera. Ahir, en la compareixença pública, Nadal defensà que en aquests moments la despesa que fan els turistes que arriben a les Illes per venir a jugar a golf és la "més alta de totes".

En aquest sentit, recordà que la Conselleria de Turisme ha aprovat un pla de màrqueting consensuat amb tot el sector turístic per promocionar no només el turisme de sol i platja, sinó també altres productes que serveixin per "desestacionalitzar i allargar la temporada", com el turisme nàutic, el cultural, el de congressos i reunions i el de golf. "El golf és un turisme bo que volem promocionar", sentencià el conseller. Encara no fa un mes, en l’entrevista a El Temps, Nadal assegurà que els turistes que vénen a les Balears a jugar a golf hi estan una mitjana d’onze dies, gasten més que els de sol i platja i no vénen en temporada alta, sinó que contribueixen a allargar-la.

Per part seva, Oliver insistí ahir en la "necessitat" d’ampliar l’oferta de golf a les Illes perquè es converteix en un atractiu turístic, especialment, en les temporades "extremes", que pot incentivar un tipus de turisme "d’un alt poder adquisitiu".Per tot això, va afegir que "sense cap dubte representa un valor afegit molt important".

Mallorca ara en té 23, però Menorca i Eivissa en tenen un perhom

L’oferta de camps de golf de les Illes Balears es concentra actualment a Mallorca, que disposa de 23 de les 25 superfícies que té l’Arxipèlag per a la pràctica d’aquest esport. A aquests indrets en funcionament, es podrien sumar els projectes polèmics de Son Bosc (Muro) i Son Baco (Campos), si finalment s’arribena construir. A les altres illes, en canvi, l’oferta és testimonial: Eivissa només disposa d’un camp, igual que Menorca.

Actualment, els golfs no estan prohibits, però sí que hi estan si van acompanyats de nova oferta residencial o hotelera. La llei de mesures urgents en matèria territorial, impulsada pel Pacte, va derogar l’any passat la llei de camps de golf amb aquest propòsit. El Pacte, però, també preveia revisar el pla sectorial dels golfs amb criteris restrictius. I és que, malgrat que aquests projectes tenen els suport dels hotelers i de la patronal, també generen rebuig entre les formacions més d’esquerres i els ecologistes.

El GOB, per exemple, ha denunciat diverses vegada el seu elevat consum d’aigua, l’ús de pesticides i la contaminació d’aqüífers que generen. La setmana passada, el Consell de Mallorca presidit per la socialista Francina Armengol també va utilitzar criteris paisatgístics per tal de rebutjar-los. A més a més, va advertir que els camps de golf "esborren" la identitat pròpia del paisatge.