“L'Església ha de ser tendra i compassiva, però també lluitadora”

Rrepresentau un model d’Església oposat al vigent?
No he amagat mai que m’agradaria que l’Església tingués un to diferent, més obert. La d’ara no és la mateixa que es plantejà amb el II concili del Vaticà. El canvi de rumb cap a l’evolució dels anys seixanta durà poc i ràpidament es tornà cap enrere. Aquest és el camí en el qual continuam. Ara hi ha dues expressions d’una mateixa església. N’hi ha una que és tancada pel que fa a la família, el matrimoni i la qüestió sexual, però que alhora és manté oberta a nivell social.

De fet, fóreu partícip de l’onada que dugué a Mallorca la teologia de l’alliberament.
Vaig estar, amb molts d’altres, una temporada al Perú. Allà coincidírem amb Gustavo Gutiérrez, que començà a parlar aleshores de l’alliberament com a motor per sortir de la situació de subjugació i de domini que hi havia. L’estada al país durà poc i ens feren tornar aquí.

Des d’aquesta perspectiva, com veis la crisi actual?
Pitjor que les anteriors. Als anys setanta els que la patiren anaven pujant esglaons. Ara els baixen i a sotragades, la qual cosa és més dolorosa. No trobar feina és una cosa, però perdre-la després de vint anys de tenir-la és molt greu. A més, ara ens diuen que volen refundar el capitalisme. Qui ho farà? Els mateixos que el defensaven i se n’aprofitaven? I què refundaran? El mateix? L’esquerra ha anat de rebaixes i ja no té ni idees. Amb aquesta cultura de rebaixes només han afavorit que els altres trobin un terreny erm per continuar fent de les seves.

Quin ha de ser el paper de l’Església?
L’Església ja oferit respostes, però ha de ser més agressiva. La institució ha donat la resposta de la raó compassiva, però també se li ha d’exigir que en doni una altra de justícia. Ha de ser tendra i compassiva, però també lluitadora. No només s’ha de mostrar almoina i bon cor, cal que hi hagi una intenció de voler canviar les coses.

Sou molt crític amb els poderosos i també amb el turisme.
Tal com s’ha desenvolupat a casa nostra, el turisme és mereixedor d’una sentència condemnatòria. No han cuidat ni els treballadors, ja que han deixat la immigració marginada, ni la cultura ni el medi ambient i les destrosses ara ja són per sempre. Quan s’han volgut fer coses per canviar aquest model, els polítics s’han fet enrere per no molestar l’economia hotelera.