El responsable de Salut del Govern ha llançat aquest retret als populars en resposta a les crítiques realitzades per la diputada del PP Carmen Castro, en la ronda de preguntes de control a l'executiu balear en el Parlament, on ha lamentat que Thomàs gestioni el seu departament “d'esquena als professionals sanitaris i a la societat”.
Segons el parer de la diputada popular, en crear un decret que estableix l'obligatorietat el coneixement del català per al sector sanitari públic de les illes “sols ha provocat un nou problema que se suma a les llistes d'espera i a la falta d'especialistes i metges” que pateixen les illes.
La diputada popular ha advertit que el decret “està mal redactat i és totalment innecessari” i ha denunciat que el conseller s'ha vist obligat a fer-lo per acontentar els seus socis de govern i ha anteposat els seus interessos als dels ciutadans”.
“Retiri el decret abans que sigui massa tard i si no, es retiri vostè”, li ha etzibat la popular al conseller de Salut, que ha defensat la necessitat d'aquesta nova norma com una fórmula d'adaptar la regulació sobre la llengua “aprovada al seu dia pel PP” a un sector amb una realitat concreta.
Segons Thomàs, aquest decret el que fa és adaptar la legislació lingüística de les illes a la Sanitat de manera que en lloc d'exigir un nivell C de català acreditat -tal com marca la llei per a tots els treballadors del sector públic a les illes- demana sol un nivell B.
“Aquest decret no exclou ningú, és flexible”, ha insistit el conseller, qui ha rebutjat les acusacions del PP que amb aquesta norma ha creat malestar en la societat, ha tret al carrer a milers de professionals i diverses desenes -en concret 39 a Eivissa- ja han manifestat per escrit la seva voluntat d'abandonar les illes.
Ni en la sanitat ni a Balears, segons Thomàs, no hi ha “cap conflicte amb la llengua” i ha recordat que el decret respon a la convocatòria per part de la Conselleria de la primera Oferta d'Ocupació Públic (OPE) que permetrà donar estabilitat a 4.000 llocs de treball en la sanitat de les illes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I és que és tan guapo el forastero...El mallorquí és cosa de quatre pagesots.
A mi em sembla correcte que el personal sanitari hagi d'atendre a la ciutadania en català o en castellà segons ella desitgi. És el dret dels ciutadans i una obligació dels sanitaris, en tot cas un aspecte més de la formació continuada del sector sanitari. I amb el fort pes del turisme internacional en l'economia, cal espavilar-se amb l'alemany i altres. A més els professionals tenen el dret d'expressar-se tant en català com en castellà i cal que els seus companys els entenguin per poder fer una assistència correcta. Es normal que l'administració pública vetlli pel correcte funcionament dels serveis públics i s'asseguri que els seus treballadors tenen els coneixements necessaris per atendre a la població correctament. I el tema lingüístic és un aspecte més per molta mandra que els hi faci a alguns d'ells.
Un 10 Tomeu, per ventura els 39 d'Eivissa eren dels nomenats a dit i sabem que no treuran la plaça i per això venen amb amenaces (buides perque ni un deixarà el seu lloc de feina)
Això és el que realment els dol, que ara hi hagi Oferta Pùblica d'Ocupació a la Sanitat i es començin a fer les coses ben fetes. O no recordau quan les sol·licituds de feina per obrir l'hostipal d'Inca les donaven al despatx del batle d'Inca.... idò aixó és el que el dol. No hi calen més paraules.