“No existeix el dret de ser atès en català”

Quan acabarà l’anomenada renovació del PP balear?
N’hem fet una renovació per addició, sumant. Només queden les juntes locals de Mallorca i, especialment, la de la capital, Palma.

Heu acabat transmetent que Palma era un problema.
A partir del març tots els esforços s’havien de destinar a guanyar les eleccions europees i no podíem debilitar-nos. I en segon lloc, en aquest congrés hi podia haver més d’una candidatura, i llavors seria complicat tancar files.

El problema semblava que es trobava més en els candidats. Ningú no n’ha quedat content?
Sí, sí, tot el partit n’està content. Al comitè executiu en què decidírem ajornar-ho, excepte les tres persones que previsiblement volien presentar-hi candidatura, tota la resta ho va veure amb bons ulls.

A Balears i Mallorca hi hagué més d’una llista.
Si s’arriba a aquest escenari, que els militants triïn; però si els candidats s’uneixen en una sola llista, els facilites la feina.

Això serà més fàcil si es retira José María Rodríguez?
Tenim temps per continuar lluitant per aquesta unitat.

Vos agradaria que fes una passa enrere, com Catalina Cirer?
Jo voldria que es posassin d’acord per triar-ne un. La manera com ho facin... Sobre Cirer, jo només cercava la unitat i això és el que vaig demanar.

Per què Cirer o Rodríguez són un obstacle per a la renovació i Rosa Estaràs no?
Mai no he fet aquesta afirmació.

En qualsevol cas, comptau amb l’aval de Mariano Rajoy.
Sempre m’he sentit amb un gran suport. José María Aznar ja em va voler fer ministra. Amb Rajoy tenc una gran relació personal i política, i això m’ajuda a tirar endavant.

Teniu cap candidat tapat?
Els 18.000 afiliats.

El vicepresident José Ramón Bauzá encapçala ara la campanya contra la normativa lingüística. Té el perfil per unir el partit amb el sector de Carlos Delgado?
El partit està unit. En el congrés, el 66% dels afiliats decidí que jo pilotàs aquest vaixell. Carlos Delgado i tota la gent que el seguia ara ajuden perquè guanyem el 2011. Tenc un gran equip, des de José Ramón Bauzá fins al darrer.

Però el que defensau ara sobre la llengua, no són les tesis derrotades en el congrés?
No, no. Executam fil per randa allò que aprovàrem, que es resumeix en tres principis. Primer: equilibri entre les dues llengües. Segon: que ningú no pugui ser discriminat per raó de llengua, tal com diu l’article 4 del nostre Estatut. I tercer: que l’alumne pugui parlar i fer els exàmens a la classe en la llengua que vulgui, encara que el professor parli en castellà o en mallorquí.

Heu citat l’article 4 de l’Estatut. En el punt 3 diu: "Les institucions garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears". Els ciutadans no tenen el dret de ser atesos en català per l’Administració?
Hi ha el dret que tothom es pugui expressar en la llengua que estimi oportuna [canvia al castellà] y que nadie pueda ser discriminado por razón de lengua. El deber no está regulado en el Estatuto. Vàrem ser l’únic partit que ens oposàrem que l’Estatut posàs el deber. El derecho el tenim tots, el deure de la llengua catalana no existeix a l’Estatut.

El dret de parlar-lo no dóna el de ser atès en català?
No. Tu tens el dret d’utilitzar la llengua que vulguis, però no hi ha cap deure de fer-ho [atendre en català]. Tu et pots dirigir a l’Administració en la llengua que vulguis, però l’Estatut no reconoce el deber. Durant la negociació de l’Estatut hi va haver un debat molt intens sobre això, sobre si amb el dret anava equiparat el deber a aprender la lengua catalana. I a diferència de l’Estatut català, el nostre no recoge el deber. El deber no existe. Sólo existe el deber de saber castellano.

Si realment voleu una situació d’igualtat, per què el PP no es queixa que el català sigui discriminat a l’Administració de Justícia?
Perquè jo vull els millors jutges, i allò que els demanam és que siguin independents i neutrals

Si a les oposicions a l’Administració el català es posa com a mèrit de puntuació en lloc de com un requisit per a tothom, no veis que els catalanoparlants tindran avantatge per accedir a les millors places?
El mèrit no impedeix que accedeixis a la plaça, el requisit sí.

Què ha canviat des dels anys 80 i 90 perquè el PP vulgui modificar les lleis de normalització que ell mateix aprovà?
Els excessos que s’han comès. Nosaltres vàrem fer un Decret de mínims que establia una igualtat entre les dues llengües, en què hi havia una excepció, que s’ha convertit en norma. No té sentit que avui hi hagi escoles al 100% en català. El Decret de mínims s’ha extralimitat. S’ha de derogar tot allò que ha produït els excessos.

Si partim d’una normativa del PP, no era millor cercar el clima del pacte per la llengua en lloc de la confrontació?
Nosaltres governàrem des del 83 fins al 99 i la llengua no era una arma de confrontació, perquè a les escoles no es feia el 100% en català. Quan arriben aquests senyors l’any 99, a aquelles normes els fan dir el que no deien. Aleshores és quan es romp el pacte per la llengua. L’han romput ells i és per això que la gent surt al carrer. Quan tornàrem el 2003, introduírem el trilingüisme per reequilibrar les llengües però, vist el que ha passat, hauríem d’haver estat molt més combatius.

El PP no tem quedar tot sol en aquesta qüestió?
No només en això, perquè aquí la resta vota en bloc. Però que mirin els gallecs i els bascos...

Això que deis donaria crèdit a fer-ne un ús electoralista.
Al PP deim el mateix en el congrés d’aquí que en el de València. El PSOE diu coses contràries segons si és aquí o al País Basc, perquè val la pena llegir el pacte López-Basagoiti, en què s’accepta que l’euskera sigui només un mèrit.

Potser respon a la mateixa situació d’excepcionalitat que allà ha propiciat un pacte en contra de la llista més votada.
Sempre ha de governar la llista més votada. Però allà hi ha una situació d’excepcionalitat que hi fa necessari un canvi. I han vist que les immersions lingüístiques no donen resultat i han fet un pacte.

UM acceptaria aquesta política lingüística?
Quan governaren amb nosaltres, no varen tenir cap problema.

Les investigacions judicials contra UM dificulten tornar a pactar-hi?
Tots el partits hem estat perseguits judicialment o hem tingut problemes amb la Justícia. Nosaltres sí hem fet els deures, perquè hem actuat amb contundència contra els militants als quals el jutge aplica mesures cautelars o quan n’hi ha indicis clars.

Què pensau que UM no actuï de la mateixa manera amb els seus?
El PSOE i el PSM tampoc no ho han fet.

Però amb aquests no voldreu pactar.
L’únic que dic és que nosaltres som els únics que podem dir que tenim tolerància zero amb la corrupció. Els altres, ja s’ho faran.

Evitau criticar UM.
Jo dic el que hem fet nosaltres.

A final de l’any passat no descartàveu l’escenari d’una moció de censura; ara sí. Què ha canviat?
Hi ha una inestabilitat brutal en què allò que correspon és tornar a escoltar els ciutadans i posar el comptador a zero. No és el moment de la moció de censura.

Creis en la innocència de Miquel Nadal en el cas Can Domenge?
No som jutge. Ell és un amic personal. Sempre crec en la presumpció d’innocència.

A la darrera campanya criticàreu que es dissenyàs l’urbanisme de Mallorca amb un despatx d’advocats obert. Els fets han demostrat que teníeu raó?
Ningú amb responsabilitat de govern no ha de tenir compatibilitat per a un despatx privat. Ho deia i ho dic.

El Pacte es romprà per Son Baco o per una altra cosa?
El Pacte ja està romput, per la deslleialtat manifesta i pel joc de traïcions entre els socis, baldament governin cent anys.