De Tagomago a Madagascar

Res de semblant. Els senyals dels aparells que se’ls col·locaren gràcies a un conveni entre la Conselleria de Medi Ambient i la Universitat d’Alacant demostren que aquestes aus, tan valorades pel senyor de la Dragonera, el bisbe de Barcelona en època medieval, creuen tot el continent africà tirant pel cap dret. Això vol dir que passen per damunt el desert del Sàhara i llavors es dirigeixen a la zona dels Grans Llacs. "Se suposa que en aquest punt, on hi ha moltes d’àrees humides, hi poden trobar molt de menjar perquè hi ha grans quantitats d’insectes. És ben segur que s’hi aturen per recuperar forces", explica Toni Muñoz, ornitòleg del GOB que fou un dels encarregats de marcar els polls tagomanencs.

"El falcons marins –explica Muñoz– són els més tardans a néixer. Ho fan devers el setembre. Aquest moment coincideix amb les migracions d’aus europees que van cap al sud. Com que tenen els polls joves, han de menester molt de menjar per alimentar-los i cacen diversos tipus de preses. Al cap d’un mes, els joves ja poden volar. És llavors, a final d’octubre, que prenen el vol cap a Madagascar. El viatge pot durar entre 21 i 47 dies. Ara, encara hi són, allà. No serà fins a final de març que tornaran a reprendre el vol cap aquí".

Per l’estiu de 2008, també se n’equiparen, de falcons, amb radiotransmissors. Alguns dels exemplars marcats eren nascuts a les illes Columbretes, davant la costa castellonenca i a la mateixa Dragonera, on, als penya-segats de la cara nord de l’illot, hi ha la colònia més ben conservada de totes les Balears. La vigència de l’estudi s’allarga fins al 2011. Durant els propers anys, s’espera poder marcar polls nascuts a les Canàries i, també, a Creta i a les illes gregues.