Antoni MateuPalma27/03/09 0:00
TW
0

El cap de Serveis Informatius de TVE entre el 1996 i el 1998, Ernesto Sáenz de Buruaga (Miranda de Ebro, Burgos, 1956), apel·là ahir a "la llibertat dels espectadors de canviar de canal" i no haver-se de doblegar a "mirar productes de baixa qualitat que programen determinades cadenes de televisió". El periodista digué aquestes paraules a Palma, en un acte que organitzà el CESAG (Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez) i que presentà el director de dBalears, Miquel Serra. "Tots els que miram televisió tenim una arma letal a les nostres mans: podem decidir què hem de veure. Si tots ens decantàssim per no mirar programes com Gran Hermano, a la llarga, els executius que hi estan al capdavant, deixarien d’emetre’ls", assegurà qui també fou conseller delegat d’Antena 3 i en conduí l’informatiu fins al 2003.

"Les audiències, però –diu el periodista–, no és l’única cosa que justifica el telefems. Si en fan, és perquè a les cadenes privades, l’objectiu de les quals és guanyar doblers, els surt econòmic. Comprar els drets d’una bona sèrie val una doblerada. En canvi, que Belén Esteban surti explicant amb qui es casa i amb qui té fills només val 6.000€ cada dia". "Quan feia ¿Quién sabe dónde? –comentà Buruaga tot recordant l’etapa que passà, el 1991, en aquest espai, fins que Paco Lobatón el substituí–, allò fàcil era fer venir una dona que feia anys que no sabia res del seu home i fer-li preguntes del tipus ‘Com es troba?, Què li passa, pel cap, cada dia?’, fins que la feies plorar. Els plors donen audiència, però fan que es perdi la credibilitat. Allò correcte és demanar a aquella dona que es posi tranquil·la i que conti de quina manera va desaparèixer l’home. Cal pensar que, enmig d’un plató, una persona que no hi està avesada es troba indefensa".

Tanmateix, el professional reconegué que els agents difusors de modes "no són els informatius", sinó productes que, "com el mateix Gran Hermano o altres espais d’entreteniment, generen costums i models que es fiquen dins la vida diària dels espectadors". Buruaga també va fer esment a la relació entre polítics i mitjans. El seu parer és que "la política no havia mediatitzat tant mai com ara la comunicació". "Com s’explica que El País tregui en portada durant dies seguits Esperanza Aguirre?", es preguntà qui actualment dirigeix i presenta un programa d’entrevistes a Telemadrid. Buruaga convidà els estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual del CESAG a un exercici d’imaginació.

"Què pensaríeu si ara jo us digués ‘Per una qüestió d’higiene democràtica, el president del Govern ha de dimitir?" els demanà. "Ben segur que alguns dirien ‘Vaja, aquest fatxa de Buruaga ja s’ha destapat’. D’altres, ‘Ja era hora que algú gosàs dir-ho!", manifestà. "Doncs ara, us en contaré una altra –anuncià el comunicador provocant un gir en tota la seva argumentació–. Aquesta frase no és cosa meva. La digué Gabilondo per la Ser ja fa uns quants d’anys". "Les dues espanyes, actualment, estan ben dibuixades. Una l’associen amb allò que es considera progre, l’altra, amb allò carca. I ja està bé d’estigmatitzar sempre el mateix", digué Buruaga en al·lusió a la dreta.