L’oftalmòleg Jorge Skibinsky s’ha presentat públicament com la primera víctima del decret de català que impulsa la Conselleria de Salut i Consum. Jorge Skibinsky féu arribar dimarts un carta als mitjans en la qual amenaçava de partir de Balears a causa del futur decret que exigirà uns coneixements de català als professionals que vulguin accedir a una plaça fixa en la sanitat pública balear. Altres motivacions, però, podrien estar darrere la denúncia pública feta per aquest metge especialista argentí, que fa 18 anys que viu a Mallorca i que ara mateix treballa com a interí a l’Hospital d’Inca.
Pacients abandonats
Segons ha pogut confirmar aquest diari, Sibinsky ha estat expedientat en almenys dues ocasions pel Servei de Salut. Una per mala praxi professional i l’altra per absentisme laboral, segons explicaren fonts del mateix Servei de Salut. Els dos expedients foren oberts en la legislatura passada, durant el Govern de Jaume Matas. L’any 2005 li’n fou obert un primer per faltes greus o molt greus. Entre d’altres, Skibinsky hauria abandonat un quiròfan durant tres quarts d’hora sense donar-ne explicació i deixà el pacient en el seu interior pendent d’intervenció. Aquest primer expedient també assenyalà que l’oftalmòleg hauria abandonat el servei i hauria deixat un pacient programat per ser intervingut quirúrgicament.
A més, hauria carregat la bateria d’un telèfon mòbil en l’interior d’un quiròfan, malgrat estar expressament prohibit, i hauria modificat la programació dels pacients que s’havien de sotmetre a intervenció quirúrgica, obviant les funcions del Servei d’Admissió i les indicacions en contra la subdirecció mèdica. Aquest primer costà a Skibinsky una suspensió de 3 anys i 8 mesos de sou i feina. L’anterior Administració, però, no arribà a fer efectiva la sanció per causes que l’actual Conselleria assegurà desconèixer. Ara, però, la Conselleria de Salut i Consum està disposada a fer efectiva una nova sanció. Segons confirmà el Servei de Salut, Skibinsky podria ser suspès dos mesos per absentisme laboral injustificat. L’oftalmòleg hauria deixat de comparèixer al seu lloc de feina quatre dies després d’haver rebut una alta mèdica.
Aquestes mateixes fonts apuntaren ahir que "Skibinsky està usant el decret de català com una arma per evitar ser sancionat per la mala actuació professional". De fet, "Skibinsky fa 18 anys que viu a Mallorca i assegura que entén i parla el català. No tindria gaire problemes per obtenir el nivell B que se li demanarà si vol presentar-se a oposicions", afegiren ahir des del Servei de Salut. Alhora recordaren que, a més, no serà necessari presentar el nivell exigit en les pròximes oposicions, sinó que hi haurà un termini de dos anys per acreditar el certificat corresponent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Dimecres tots a sa manifestació volem bons metges, parlin el que parlin. El català que el deixin per els mestrets d´escola pública i altres parasits del sistema, amb sa salut no es juga.
Si anés a Urgències i em toqués aquest metge i jo li digués "doctor, TINC MAL DE PANXA" i em digués "NO LO ENTIENDO", n'hi hauria per penjar-lo escanyant-li la bossa escrotal.
Molt poca gent coneix el contingut i l'abast del Decret. Els que no saben català o no tenen cap certificat haurien de manifestar-se a favor del decret, perquè és el que els hi permet presentar-se a l'exament i treure una plaça sense cap més emperò. La ignorància, la curtor i les ganes d'embulllar tot-hom són infinites. La realitat més absoluta és que a qualsevol metge se li permetrà exercir sense cap nivell de català, la resta é una campanya franquista que no te nom.
L'oftalmòleg aquest de nom polonès no s'en anirà de Mallorca ni boig, ni pel català, ni pel mallorquí ni per res de res. No abandonarà l'illa perquè hi viu com un papa. Fa feina tres dies un parell d'horetes i cobra un sou de conseller. Aprendrà el que hagi d'aprendre però en lloc del mon el deixaran viure en les condicions que aquí se li permeten
No tip ,no m'exalt. El conflicte de la normalització es veure en fòrums com aquest, fora d'aquí ho estudies, ho aproves (o no) i prou. Mira la fonètica castellana és molt pobra i jo no sé distinguir vocals neutres, tancats, obertes ni hosties i no té res aveure amb la desgana ni consider la població local inferior, això és una bajanada.Me ha perduda una mica en el que vols dir al final de l'últim paràgraf (deu ser el vi) no crec que mesclar política amb llengua sigui cosa bona
Forastera, val la pena que t'ho facis mirar!!! Qualsevol persona nasquda a les Illes Balears, qualsevol nou vingut integrat a les Illes Balears, enten el català que és parla a Soller, Pollensa, Ses Salines Banyalbufar.... o Sa Pobla!! si senyora ,quin collons!!
La veritable desgràcia és tenir 'metges' com el tal fofo (significatiu que utilitzi aquest nick per a donar la seva opinió aquí). Diu aquest 'metge' que com podem comptabilitzar el turisme que representa el 90% del PIB balear amb el nacionalisme Us n'adoneu de la naturalesa especulativa de molts de forasters que han cercat un millor nivell de vida a Mallorca i que són incapaços d'entendre res més enllà dels guanys personals i privats: com si defensar una llengua i una cultura o tenir una ideologia hagués de reportar forçosament beneficis econòmics. 'Ellos' són a colònies i l'únic que els interessa és medrar. Com a Filipines, Cuba o Guinea Ecuatorial al segle XIX, vaja. I com en aquells països, el 17% d'aquest PIB del que parla el 'metge' se'n en va i no torna, i això cada any. Una situació característicament colonial. Dic això per rebatre els miserables arguments econòmics del 'metge'. Aquest estiu passat mu mare va estar ingressada a Son Dureta, concretament a la sexta planta per un problema pneumològic. En general, el tracte rebut per part del personal (catalanoparlant o no) fou bo. Però hi havia un infermer d'aquesta planta i d'aquest servei de pneumologia que en diverses ocasions em volgué obligar a parlar la seva llengua, el castellà. Em vaig negar sistemàticament tot i les seves coaccions. No vaig queixar-me a ninguna autoritat hospitalària però potser ho hauria d'haver fet.
Els arguments de Forastera són els típics d'un xenòfob espanyol, amb certes pretensions però se't veu la pateta, reina. Sisplau, i si no, també.
Els catalanoparlants no se si serem molts o pocs però les lleis que obliguen el coneixement del català a l'administració a Balears, s'aprovaren quan governava el PP junt amb l'oposició. A veure Forastera quan acabes el batxiller o el COU d'abans tens el B de català. Quan es parla porrerenc, valencià, barceloní, rossellones o banyalbufarí s'està parlant igualment en català. A la sanitat pública no s'exigeix parlar castellà estandard ni català estandard. Així que deixa de fer demagògia mesclant ous amb caragols. El qui no vulgui estudiar el nivell bàsic B de català per falta de temps o més bé motivació, sempre pot cercar plaça a la sanitat privada o a la sanitat pública d'alguna comunitat monolingüe. Aquí a Balears tenim dues llengües oficials i no només una.
A poc a poc forastera, no t'exaltis que no pot ser bo! Si en la normalització hi ha conflicte, és bàsicament perquè hi ha genteta que no l'accepta, perquè pensa que hi ha llengües que tenen dret a la normalització, com ara l'espanyol, i d'altres que no, com el català. Els trets de la parla de cada lloc i cada llogaret són mals d'encabir dins un sol llibre d'ús general, per això hi ha obres més extenses de dialectologia, i llavors no és estrany que s'hi faci només una descripció simplificada de quatre característiques fonamentals de cada gran bloc dialectal. Llavors, si hi ha pobles de Mallorca que fan servir un article o l'altre, o no fan servir la e neutra tònica, tampoc no ha de costar tant d'aprendre convivint-hi amb normalitat. És clar, això costa molt més si un hi està fent feina a desgrat i considera que la població local és d'una casta inferior o coses així, i amb això tornam a la qüestió de les actituds. És cert que hi pot haver gent nativa que trobi qualque dificultat en superar les proves, com és igualment cert que l'oportunitat que representa tenir un accés massiu a aquests continguts fonamentals, després de quaranta anys d'intensificació duríssima de l'espanyolització, eleva el nostre nivell cultural mitjà una cosa de no dir i, per tant, fa bon servei, tot i que segurament estam d'acord que el podria fer encara més bo.