TW
0

José Ramón Bauzá ha sortit de l’ombra en què s’havia situat, més enllà del municipi de Marratxí, on governa amb majoria absoluta. Tot i ocupar la vicepresidència executiva del PP balear, Rosa Estaràs l’havia protegit fins ara de l’opinió pública i de la convulsa actualitat política, en una estratègia que el col·locà com el possible ‘tapat’ de cara a les properes eleccions, si finalment la presidenta decideix immolar-se per rompre del tot amb el passat. Estaràs ha decidit ara posar Bauzá al capdavant de la nova batalla lingüística que han emprès els populars, per acabar amb la discriminació positiva de la llengua catalana a Balears.

Un gir que té una altra immediata lectura interna en l’intent d’Estaràs d’apaivagar els ànims del sector de Carlos Delgado –33% dels vots al darrer congrés– que li asseguraria així la defensa del seus postulats. A més d’això, Bauzá manté unes excel·lents relacions amb l’entorn ideològic del batle de Calvià. Mentre que Estaràs no tindria garantit el suport de Delgado –també disposat a renunciar– en el cas de ser el cartell electoral el 2011, el de Marratxí seria acceptat tant per la seva proximitat ideològica com per no tenir més relació amb el passat del PP balear que la seva actual posició en la nova direcció. Només un avanç precipitat de les eleccions autonòmiques posaria en perill l’opció Bauzá, pensada a mig termini perquè el futurible candidat agafi una experiència que ara mateix és insuficient. Tampoc no seria fàcil que ara el sector més regionalista de la Part Forana –Jaume Font, Antoni Pastor– acceptàs sense posar entrebancs la "digitació" del batle de Marratxí.

L’aval de la renovació al "nou PP"

Rosa Estaràs escollí José Ramón Bauzá perquè fos el seu aval de la renovació en la nova etapa del PP balear, després de la fugida de Jaume Matas i del darrer congrés autonòmic. De fet, Estaràs el situà amb Pere Rotger a la vicepresidència executiva, just davall ella, i formà així, amb el batle d’Inca, un binomi entre joventut i experiència. Efectivament és jove, nascut fa 38 anys a Madrid per raons familiars, però sempre resident a Mallorca. Té un perfil urbà, farmacèutic de professió abans d’entrar en la política i bilingüe amb més habilitat com a castellanoparlant.  L’aposta d’Estaràs per ell fou important des del principi i fins i tot se’n parlà com a possible secretari general. La seva dedicació a la batlia de Marratxí que acabava de guanyar ho impedí. Amb tot, s’encarregà de la ponència clau del darrer congrés, la d’estratègia política.