Andreu PerellóPalma23/03/09 0:00
TW
0

El Partit Popular ha desfermat la batalla de la llengua i té previst brandar de nou la qüestió lingüística en el tram final de la legislatura. Així es desprèn de les iniciatives anunciades pels dirigents populars en les darreres setmanes, que posen en dubte tot l’ordenament legislatiu sobre la matèria aprovat en les últimes tres dècades i trenquen el consens assolit entre els partits polítics autonòmics. La campanya, que segons els conservadors té com a objectiu que els ciutadans puguin "expressar-se lliurement en qualsevol de les dues llengües", implica que el català deixi de tenir preeminència en l’ensenyament i deixi de ser un requisit per accedir a la funció pública. En aquest sentit, el PP de Rosa Estaràs té en ment derogar les lleis i els decrets "que contravinguin l’equilibri entre el castellà i la llengua pròpia de les Balears".

I això passaria per tombar la Llei de normalització i el Decret de mínims, que els mateixos populars impulsaren i que tampoc no derogaren en la darrera legislatura. La croada popular se centrarà també a denunciar l’ús i l’ensenyament en les aules de modalitats diferents a la balear que, segons els populars, empobreixen la llengua pròpia. De moment, el PP ha presentat queixa davant el Defensor del Poble contra el decret impulsat per la Conselleria de Salut i Consum que establirà uns coneixements mínims de català per accedir a la sanitat pública balear a la vegada que donarà un termini de dos anys per acreditar el nivell exigit. En l’horitzó, el PP maneja també enviaments massius de correus electrònics i de missatges telefònics per mobilitzar l’electorat.

L’anunciada campanya contra les polítiques de normalització lingüística ha desfermat ja les crítiques de la resta de partits amb representació parlamentària. Les referències a la crisi de lideratge entre els populars han estat constants entre la resta de formacions que han interpretat la represa de la guerra per la llengua com un intent de tapar els problemes interns d’aquest partit. Els constants escàndols de corrupció que afecten la cúpula del partit en la legislatura passada, com també un suposat temor dels populars a l’ascens de formacions a la seva dreta, com ara la UPyD de Rosa Díez i Ciutadans, són les claus que explicarien el retorn a la batalla de la llengua dels conservadors.