“Volen crear una guerra”

"És per aquest motiu que cerca alternatives per recuperar vots perduts i ho fa de la pitjor manera possible: volen crear una guerra inexistent". El líder nacionalista qualificà els populars d’actuar com a "irresponsables" per utilitzar la llengua catalana com a pretext d’un combat "en què la llengua hauria de quedar al marge". Per part seva, el menorquí Eduard Riudavets, diputat del PSM-Els Verds, afegia que "el PP ha entrat dins una deriva partidista radicalitzada: cerca crear un conflicte lingüístic mitjançant tècniques absolutament barroeres".

Una vulneració de l’Estatut

Les polèmiques iniciatives populars tindrien com a objectiu cercar un "equilibri lingüístic" entre la llengua catalana i la castellana: així, dins l’àmbit laboral, el català deixaria de ser un requisit i seria tan sols un mèrit. Una altra de les mesures que defensà la setmana passada Rosa Estaràs és el dret dels pares a escollir la llengua d’ensenyament dels seus fills, com també el lliure accés a llibres de text editats en "mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc" i no en "barceloní". El menorquí Eduard Riudavets, diputat del PSM-Els Verds, recordà a Estaràs que les iniciatives són una vulneració "flagrant i sistemàtica" de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: "L’actual política lingüística de les Illes Balears que defensa el Govern compleix tota la normativa.

El que proposa el PP són un conjunt de mesures incomprensibles i il·legals que vulneren l’Estatut". Així, Riudavets qualificà els populars de ser incoherents i incompresibles en posicionar-se en contra de lleis i decrets lingüístics que ells mateixos impulsaren i votaren en el passat. A més, aconsellà a Estaràs que "tingui una mica més de sentit comú" i que prengui exemple de l’antic president popular Gabriel Cañellas, que sempre es mostrà partidari de no usar la llengua d’arma política. "Allò que fa ara mateix el Partit Popular és cercar vots d’una manera lamentable", afirmava amb contundència el diputat menorquí. "Volen crear un xoc social i volen fer creure a la ciutadania de les Illes Balears que la llengua catalana és una imposició del Govern i no un requeriment. El català no és un debat ni un conflicte polítc. No és ni de dretes ni d’esquerres: és de tothom".