Un monstre públic que creix

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, les empreses públiques tancaren el 2007 amb un endeutament viu de 1.555 milions d’euros. El Banc d’Espanya, fa just un any, apuntà que les entitats dependents i vinculades a la Comunitat ja presentaven el deute més elevat de l’Estat, amb un 2,5% en relació al seu PIB i a un punt de la mitjana de tot Espanya. Davant això, el nou Govern es comprometé a acabar amb aquest desequilibri pressupostari, criticat durament per la mateixa Sindicatura perquè suposa un enorme flux de doblers públics que es gestiona sense els controls establerts per a la resta de l’Administració, i més encara quan des del principi de la legislatura es començaren a destapar presumptes casos de corrupció en la gestió anterior d’aquest entramat públic de societats, consorcis i fundacions –CDEIB, Bitel, Turisme Jove...–. Durant el Govern de Matas es crearen al voltant de 80 empreses, consorcis i organismes públics diferents.

Però a l’hora de la veritat, els actuals responsables polítics s’han topat amb un marge d’actuació molt reduït per aturar el creixement d’aquest ‘monstre’, atès que l’Administració autonòmica du la inèrcia de fer servir les empreses públiques per agilitar les seves actuacions en determinats àmbits. Aquesta agilitació, però, implica una exempció en la intensitat dels controls de la despesa i l’execució pressupostària, a més de donar un marge molt més ampli per a la contractació –col·locació– de personal eventual, com s’ha advertit en el passat. El nou Executiu no ha eliminat ni tan sols integrat el funcionament de societats públiques de consideració, i s’ha limitat a dissoldre’n alguna de menor entitat que ja es trobava sense activitat. El Govern té entorn de 40 ens i empreses públics que en depenen o sobre els quals té participació, als quals s’ha d’afegir més d’un centenar de fundacions i consorcis amb altres administracions públiques.

A l’espera de la llei

El Govern està ultimant una llei del sector públic per tal de complir el seu compromís de posar ordre en la gestió de les empreses públiques i societats instrumentals de l’Administració autonòmica. La norma, que prepara la Conselleria de Presidència en col·laboració amb la d’Economia, Hisensa i Innovació, es troba en el darrer tram d’elaboració i revisió perquè el Consell de Govern la pugui aprovar i remetre-la després al Parlament. Entre d’altres objectius, les intencions de l’Executiu són limitar les competències executives dels gerents o responsables de les entitats, com també les seves retribucions, augmentar-ne el règim d’incompatibilitats i posar més condicionants a les contractacions i autoritzacions de la despesa per evitar la discrecionalitat amb la qual s’ha funcionat fins ara.

D’aquesta manera, s’establiran uns "controls d’eficàcia" des de l’Executiu. Cada entitat pública dependent del Govern haurà d’elaborar un pla anual de les seves actuacions i un informe detallat de la gestió i les contractacions, que després seran auditats des de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació. Sobre això, el departament de Carles Manera ja ha intensificat des del principi de la legislatura les mesures de control de la despesa de les entitats públiques –com de la resta d’unitats de gestió de l’Administració autonòmica– a través de la Intervenció General. El seu personal s’ha intensificat considerablement per actuar en aquesta línia.