Tanmateix, el fenomen més estès és la "l" bleda, un tipus de pronúncia que fa que aquest fonema s’articuli a la manera castellana i no a la catalana. Paradoxalment, però, de les maneres de parlar descrites, en general, i llevat de si succeeix en ambients acadèmics o educatius, no se’n fa burla. Fins i tot hi ha qui s’esforça a perpetuar pronúncies incorrectes, tot i ser-ne conscient. Per pal·liar aquests despròsits lingüístics, la Universitat de Barcelona presentà ahir la pàgina web "Els sons del català" (www.ub.edu/sonscatala). Aquest producte és una eina informàtica que facilita l’aprenentatge autònom de la fonètica. Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, professors d’aquesta universitat, en són els responsables. La pàgina inclou enregistraments de so i imatge que fan possible que l’aprenent pugui comprovar si el procés es fa de manera correcta.
A més de la mateixa universitat, l’Institut Ramon Llull i Linguamón - Casa de les Llengües han finançat el projecte. De moment, només hi estan representats els fonemes del català central. D’aquí a poc, però, s’hi afegiran models de pronúncia, amb els seus corresponents exercicis, de la resta de variants dialectals. La web és destinada a estudiants de Secundària i d’universitat i a tots aquells que vulguin examinar-se de les proves de català de la Direcció General de Política Lingüística. Els creadors de la pàgina també volen que es converteixi en un referent per a aquells que fan un ús públic de la llengua. És a dir, comunicadors, periodistes, polítics i, en definitiva, totes les persones que vulguin expressar-se amb correcció fonètica davant un auditori determinat.
Des de fa un temps, però, qualsevol parlant de qualsevol part del domini lingüístic té la "Guia de correcció fonètica" (bibiloni.cat/correcciofonetica/) a l’abast. És una pàgina web que creà el lingüista i professor de la UIB Gabriel Bibiloni. "La fonètica, la pronunciació, és la cara de la llengua, la fesomia que es copsa al primer cop d’orella, part essencial de la personalitat de l’idioma. Aquesta cara del català, única i irrepetible, que ens singularitza i ens diferencia dels altres, s’ha mantingut intacta fins ara, i encara hi ha una part important de la nostra societat que la manté. Però fins quan?", diu Bibiloni en un article publicat ara fa un any. Amb les eines informàtiques esmentades, per tant, arrabassar de rel les "l" bledes sembla cosa fàcil. Tot i això, la llavor d’aquesta herba corre arreu i no fa falta sembrar-la perquè aferri. El que és cert és que, en la cuina tradicional mallorquina, allà on les bledes són de més utilitat és al cuinat, que tant si és de faves com de llenties és considerat un menjar de pobres.
... i la "ll"?
La pronunciació de la "ll" com si fos una "i" és un trastorn lingüístic molt escampat a Maiorca. Tant o més que la "l" bleda. Fins i tot, el jovent de determinats pobles de la part forana, per petits que siguin, que fa deu anys es mantenien impermeables a aquest procés d’empobriment de la llengua, han acabant claudicant davant la interferència de l’espanyol. Corregir les bledes és cosa relativament fàcil. Basta veure com fins i tot els que parlen en castellà de manera habitual, quan volen ridiculitzar un catalanoparlant, saben escarnir el so genuí de la "l" catalana. A començament dels anys vuitanta, TVE emetia un anunci d’una marca de detergent, el lema del qual era "Lave con Luzil", dit per un catalanoparlant. Per contra, corregir la "ll" és més difícil. Aquells que no són capaços de pronunciar un determinat fonema és perquè, primer de tot, no saben distingir entre una "i" i una "ll".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.