Andreu PerellóPalma02/03/09 0:00
TW
0

El professorat de les Illes Balears és el més inestable de tot l’Estat. Un de cada tres docents són interins, la qual cosa situa l’Arxipèlag a la coa de la resta de comunitats autònomes i perjudica el procés educatiu, segons assenyala l’Informe del sistema educatiu de les Illes Balears per al curs 2006/07, que presentà divendres el Consell Escolar. Balears tenia aleshores un 33,01 per cent de professorat interí. Aquesta xifra es troba mol per sobre de la mitjana estatal, que és del 18,85 per cent. El nombre encara és més accentuat en el cas de Menorca i les Pitiüses. Així, en el cas de l’Educació Primària, mentre que a Mallorca els professors interins representaren el curs 2006/07 un 21,02 per cent del total, a Menorca la xifra se situà en el 30,99 per cent.

A les Pitiüses encara fou superior, amb un 36,6% a Eivissa i un 59,65% a Formentera, gairebé duplicant la mitjana autonòmica i quadruplicant l’estatal. La inestabilitat encara s’agreuja més en el cas de l’Ensenyament Secundari. Formentera repeteix al capdavant, amb un 78,43 per cent de professors interins, seguida d’Eivissa, amb un 52,55%. A Menorca, els interins representen un 48,8% i a Mallorca la xifra es redueix fins al 35,54%.

A la coa de l’Estat

Amb aquestes xifres, les Illes Balears es col·locaren el curs 2006/07 com la comunitat autònoma amb una menor estabilitat del personal docent. El 33,01% de professors interins de Primària i Secundària gairebé quintuplicaren la mitjana de Castella-Lleó, que amb un 6,79% fou la comunitat amb una menor presència de professors interins. Tan sols el País Basc, amb un 30,08%, s’acostà al dèficit balear. La inestabilitat de la plantilla docent de les Illes Balears posa de manifest la precarietat dels docents interins. Aquesta situació, segons han denunciat en reiterades ocasions els sindicats, influeix negativament en el procés educatiu. Així, pels representants dels docents, la manca de continuïtat de la plantilla tindria la seva part de culpa en l’elevat índex de fracàs escolar que hi ha a l’Arxipèlag.

Davant aquest fet, tant representants dels docents com dels pares han exigit a les administracions educatives la posada en marxa de plans per assolir una major estabilitat en els centres, especialment en el cas de Menorca i les Pitiüses. En el cas pitiús, la Federació d’Ensenyament d’UGT d’Eivissa ja criticà fa pocs dies la manca de previsió de la Conselleria d’Educació i Cultura, a causa de la manca de professors en determinades especialitats, com ara música. Des del sindicat s’assenyalà en el seu moment que les borses d’interins s’havien exhaurit per cobrir les baixes, la qual cosa hauria impedit cobrir-ne algunes.