"Si s’hagués de caracteritzar el conseller mitjà del Govern o dels consells durant aquests primers vint-i-cinc anys d’història autonòmica, parlaríem d’un home, de 44 anys, nascut a les Illes Balears, casat i amb dos fills. Hauria estudiat dret i seria un treballador del sector públic (concretament, funcionari). El càrrec de conseller no seria la seva primera experiència política, sinó que prèviament hauria estat regidor o batle. A més, una vegada finalitzat el mandat, continuaria la seva carrera política com a diputat o càrrec de confiança".
Aquests és el perfil del polític balear, segons les politòlogues Catalina Ramis i Maria Francesca Gomila, autores de l’estudi Els presidents i els consellers del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars, que s’inclou al llibre Les Illes Balears, un ésser viu, editat per l’Institut d’Estudis Autonòmics, dependent del Govern, amb motiu dels 25 anys d’autogovern.
L’informe analitza les característiques sociodemogràfiques, professionals i polítiques més destacades dels membres del Govern i dels executius dels consells i posa de manifest que és habitual una pràctica que defineix bona part de les carreres polítiques a l’Estat, la "transhumància política", és a dir, l’ocupació de diversos càrrecs públics per part dels polítics. "En la major part dels casos, la política és realment una carrera professional que es construeix a partir de l’ocupació de càrrecs en més d’una instància política, ja siguin electius, de confiança o de partit", diuen les autores.
Així mateix, detecten una "certa professionalització dels dirigents", que es posa de manifest amb la seva longevitat política. "Són molts pocs els que entren en política per ocupar un càrrec executiu i després (...) tornen a la seva ocupació professional anterior". Se solen iniciar en l’àmbit municipal i continuen vinculats a la política després de passar per l’Executiu autonòmic o insular.
L’estudi destaca la progressiva incorporació de la dona als càrrecs executius (de les 86 persones que han estat consellers, només 19 són dones), sobretot amb l’aprovació de lleis que ho fomenten. En el cas del Govern, cap dona no ha estat presidenta, però tampoc consellera d’Hisenda ni de Turisme. Maria Antònia Munar fou la primera consellera i ho fou en el segon Govern, l’any 1987. Als consells, entre 1999 i 2003, les tres presidentes eren dones.
Pel que fa a la formació, predominen els juristes. L’elit política tampoc no reflecteix gaire la pluralitat d’orígens geogràfics i de lloc de residència dels seus habitants. El pes dels consellers del Govern nascuts a Balears és superior al de la població (un 85% de consellers per un 63% de població, segons el cens de 2001). Dels nascuts a Balears, la majoria són de Mallorca i predominen lleugerament els de Palma sobre la Part Forana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I amb poques ganes de fer res per les nostres illes, i sí per al seu benestar personal.