La crisi és en boca de tothom, també dels polítics, que aporten i defensen les seves receptes en qualsevol dels discursos institucionals. El president del Govern, Francesc Antich, aprofità ahir el seu durant l’acte central de la Diada de les Illes Balears per reclamar un esforç conjunt i l’aliança entre la societat i els poder públics per tal d’afrontar la situació actual. Antich advertí que “som un poble que necessita, ara més que mai, que les forces polítiques deixin de banda qüestions partidistes i posin per davant els interessos generals, els projectes comuns”.
En la mateixa línia, el cap de l’Executiu afirma que aquesta “és l’hora de la responsabilitat” i de les “aliances entre la societat i els poder públics”, tot amb l’objectiu d’aconseguir una “confiança activa” que doni la capacitat de “liderar iniciatives, d’impulsar idees i d’establir consensos”. “Hem de recuperar el sentit més noble de l’acció pública”, resumí Antich, que instà per això a actuar des de “la transparència i el diàleg, el rigor, l’austeritat i l’eficàcia públiques”.
Pel que fa a la tasca feta pel seu Govern, el president defensà els nombrosos pactes, derivats del gran acord per la competitivitat, que s’han signat amb els agents socials des del principi de la legislatura per tal de posar “les bases consensuades d’un nou model social, modern i cohesionat”. Antich no quedà aquí i anuncià que a la propera primavera “signarem el gran pacte final del Consolat, que aglutinarà tots els acords als quals hem arribat amb les forces socials i econòmiques”. Assegurà que el seu Executiu té “l’obsessió” de posar en marxa mesures per afrontar la crisi i, com a primer objectiu, “mantenir i crear llocs de feina”.
No en donà més detalls, però insistí durant el seu discurs en la idea que “només la miopia pot fer creure que el consens és un símptoma de debilitat. És, ben al contrari, un gest de fortalesa i el resultat d’un projecte ambiciós i generós, incloent aglutinador i engrescador”. El líder del Pacte defensà així l’actual fórmula de governabilitat i s’aferrà a la figura de Ramon Llull, “un mestre en la construcció de ponts d’enteniment”.
L’altra qüestió política que és inevitable afrontar durant aquest temps és la del finançament. El president del Govern assumí que és “el gran repte pendent” i es comprometé a fer el màxim esforç per reclamar “un tracte digne, un finançament suficient i just”. “El meu compromís és el de fer l’esforç, humanament i políticament possible, per tal d’aconseguir els recursos necessaris per exercir plenament la nostra capacitat d’autogovern”, assegurà.
Antich reconegué que es tracta d’una qüestió cabdal en recordar que l’autonomia que se celebra amb motiu de la Diada de les Illes Balears significa el “compromís de les nostres institucions de procurar a tothom uns bons serveis d’educació, salut i benestar” i al mateix temps “el seu compromís del lideratge en un projecte de futur, solvent, competitiu, cohesionat i sostenible”.
Les Balears ideals
A cop de corda de violí, puja a l’escenari de l’Auditòrium una representació de les Balears ideals. Abans de començar, tothom sap que el president Antich els omplirà de medalles i els posarà d’exemple. Entre ells, hi ha joves músics d’èxit, un senzill Indurain de la pista, un capellà dels pobres i l’àngel de la guarda d’una colla d’infants. Ah! i uns hotelers, sinó això no serien les Balears. Són “el país que volem”, les ‘Balears ideals’ d’Antich.
El president va coix i està dret, s’apropa als guardonats que no poden caminar i es retrata amb ells. L’acte és llarg. Sobri. Hi ha crisi. No s’oloren canapès. El presenten dos conductors, un de cada tele pública de les ‘Balears ideals’. Darrere, asseguts, esperen la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; la batlessa de Palma, Aina Calvo, i els presidents dels consells. Tots, menys el d’Eivissa, Xico Tarrés, un president imputat que s’ha perdut el paper de secundari d’aquestes ‘Balears ideals’. El supleix el conseller de Presidència.
En l’acte no es veu Rosa Estaràs entre el públic, però sí Pere Rotger; els Antònia Font duen texans i barbes, i Francina Armengol va a joc amb el pare Bonet, un missioner premiat. Entre els convidats, els membres del Govern, diputats, regidors, els màxims representants de la Justícia, el bisbe Jesús Murgui i altres representants de la societat civil, com l’editor Pere A. Serra, representants dels empresaris i dels sindicats.
I davant aquest auditori, a Antich no se li acut res més que trencar l’harmonia anunciant el “gran pacte final”, la mare de tots els pactes. I avisa: arribarà per primavera. Entre el públic, un dels assistents s’aferra a la cadira. Un altre fa un alè.
L’home dels pactes dicta la sentència. Recorre al savi Ramon Llull per justificar el pactisme que l’ha acompanyat fins ara. Esmenta un llibre del mestre, però no diu que l’hagi llegit. En canvi, amb Charles Darwin és diferent. “Llegir Darwin és un exercici apassionant”, se sincera el cap de Govern. I mostra com un referent el científic que ara tindria 200 anys. La seva teoria de l’evolució li va bé per justificar la necessitat de canvis estructurals, per reivindicar un millor finançament, per reclamar autoestima a l’hora d’afrontar la crisi. “Ens hem d’adaptar a les circumstàncies adverses, per superar-nos”, diu. I recorre al tòpic patriòtic: “Som un poble que no es doblega”.
A les ‘Balears ideals’ una mallorquina que nom Concha Buika tanca la festa. Canta La falsa moneda: “Gitana, que tú serás como la falsa monea, que de mano en mano va, y ninguno se la quea...”.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bona posada en escena d'una comèdia política que la ciutadania ja no creu.