TW
0

El portaveu de la Plataforma cívica per la millora del finançament, l’exconseller del PP Alexandre Forcades, demanà ahir als partits que "deixin de fer demagògia" amb les reclamacions del finançament per evitar que la ciutadania acabi "decebuda". Tot i que no digué noms, el també president del Cercle d’Economia es referia al PP i, possiblement, a UM, que han reclamat més de 600 milions addicionals a l’any sense explicar en què basen aquesta petició ni com han calculat les xifres.

"Haurien d’explicar i argumentar" en què basen aquestes reivindicacions, afirmà Forcades, qui evità anomenar els partits als quals es referia. "Vostès són intel·ligents", contestà als periodistes després de reunir-se amb el delegat del Govern, Ramon Socias, a qui entregà una carta dirigida al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per reclamar que la millora del finançament suposi entre 300 i 600 milions més a l’any. La plataforma que lidera agrupa una quarantena d’entitats, entre les quals es troben les patronals, sindicats, associacions turístiques i col·legis professionals.

El portaveu de la Plataforma no digué noms, però explicà que el portaveu econòmic del PP, Francesc Fiol, es reuní amb el Cercle d’Economia i "va dir que el seu partit donava suport al cent per cent al nostre document i, posteriorment, la seva presidenta, Rosa Estaràs, demanà ahir –per dimarts– 610 milions i no sé en què es basa", apuntà. També especulà sobre l’origen de la petició d’UM. Per evitar més "demagògia", la plataforma informarà públicament en què basa la reivindicació d’una forquilla que va de 300 a 600 milions més addicionals anuals, una forquilla inferior a la primera que reclamà (entre 390 i 700), quan encara es desconeixia quina aportació addicional faria l’Estat i que depèn també de si el nou sistema es basa, com fins ara, en una estimació dels imposts recaptats o en la recaptació real.

Forcades negà que faci "seguidisme" del Govern i reiterà que l’Executiu "no ha d’acceptar" un sistema que suposi menys de 300 milions. Alhora, considerà positiu que el president Francesc Antich hagi dit que "no seria just" per a Balears que arribassin menys de 380 milions, perquè això demostra que els negociadors de Balears "tenen la moral alta, que és el que interessa". En qualsevol cas, advertí que, malgrat que el finançament acabi sent un "èxit", es produiran "injustícies" pel que fa al Règim Especial. Per això, instà també els partits a "unir forces" per exigir al Govern de l’Estat un finançament just i els demanà que tinguin experts en finançament i que facin un treball constant de reivindicació en lloc de "sortir només una vegada a l’any a dir que hi ha una injustícia".

Una carta per "pressionar" ZP

Forcades entregà ahir al delegat del Govern central, Ramon Socias, la carta de la Plataforma cívica dirigida al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en la qual es reclama una aportació addicional anual de finançament d’entre 300 i 600 milions d’euros. En la missiva, la plataforma recorda que Balears és la comunitat pitjor finançada perquè aporta un 32% més que la mitjana i rep un 21% menys que la resta. El portaveu de la plataforma defensà que la carta vol "pressionar" el president per tal que resolgui la "injustícia" que ha patit Balears i procuri que els serveis de l’Estat del Benestar –sanitat, educació i serveis socials– tinguin la mateixa assignació arreu.

El delegat del Govern, Ramon Socias, es comprometé a fer arribar la carta a Zapatero perquè conegui el "sentiment" de la societat civil i advertí que és una "sort" que el president hagi reconegut el "maltractament" patit fins ara per Balears. Afegí que, "com a mínim", les Illes s’han de situar en la mitjana del finançament estatal. A la vegada, apuntà que l’Estatut suposà el reconeixement d’un "deute històric" d’inversions de l’Estat de 2.800 milions en set anys i recordà que d’ara endavant s’haurà de "desbloquejar d’una vegada" la negociació del nou Règim Especial. Pel que fa a la insularitat, Socias afirmà que la delegació que viatjà a Brussel·les sabia que Balears no es pot beneficiar dels avantatges de les "regions ultraperifèriques" i allò que es reclamava eren avantatges que tenen altres illes no ultraperifèriques.