TW
0

La direcció estatal del PP al carrer Génova considera un "assumpte privat" el pagament de 5.000 euros mensuals durant un any a l’expresident balear Jaume Matas després que aquest hagués abandonat la política i partís als Estats Units. A Génova no volen parlar d’aquesta qüestió publicada diumenge per aquest diari. "Ni confirmam ni desmentim la notícia", contestà ahir un portaveu autoritzat, que justificà el silenci perquè "es tracta d’una tema intern del PP, ja que pot tenir col·laboradors i pagar-los". Amb la seva resposta, la direcció estatal del PP tampoc no confirma ni desmenteix la versió donada pel seu partit a Balears, que mitjançant el seu secretari general, Guillem Estarellas, ha assegurat que de la caixa del partit a les Illes no n’havia sortit "ni un euro" per a Jaume Matas. Fou ell qui apuntà un pagament fet des dels comptes de la seu dels populars a Madrid.

Les mensualitats de 5.000 euros a l’expresident s’efectuaren des de juliol de 2007 –Matas renuncià un mes abans, el 21 de juny, hores després de saber que perdria el poder– fins al juny de 2008. El tall en els pagaments coincideix amb el relleu d’Àngel Acebes com a secretari general del PP estatal per decisió del president Mariano Rajoy, que posà en el seu lloc María Dolores de Cospedal. De Cospedal afirmà ahir amb la veu tremolosa que "no s’està donant cap retribució a Jaume Matas", però no precisà si en el passat sí que se li feren pagaments.

Al marge que no existeix norma ni precedent dins el PP pel qual els seus exalts càrrecs –com a presidents autonòmics– hagin de rebre cap retribució quan deixen la seva activitat, Matas hauria cobrat les mensualitats del seu partit quan ja havia estat contractat pel grup hoteler Barceló a través d’una filial als Estats Units. Aquesta relació laboral s’ha acabat recentment. En relació als fets, l’advocat defensor de Matas i membre del comitè d’ètica del PP balear, Rafel Parera, declarà a Europa Press que creu "totalment normals" les retribucions a l’expresident i que "en absolut" no poden constituir acció punible. "No m’escandalitza ni em crida l’atenció", afirmà el també militant popular, qui defensà que els pagaments permetien a Matas "normalitzar la seva vida, ja que es trobava en una situació d’inferioritat respecte de la que tenia abans d’ocupar el càrrec públic". Per la seva banda, el diputat i exconseller de l’anterior Govern Francesc Fiol rebutjà fer cap valoraració, però contestà amb un "no" rotund quan li preguntaren si l’havia sorprès la notícia.