La mesura podria deixar les associacions solidàries que només actuen a les Illes sense bona part dels 2,37 milions dels doblers vinculats a la casella dels fins socials de la declaració de la renda que l’Estat destinà l’any passat a les Balears. Tot i que això només és una petita part dels pressuposts de les ONG illenques –que tenen les principals fonts d’ingressos en les administracions autonòmiques, insulars i locals–, la indignació s’ha desfermat entre elles. Algunes, com Ensenyants Solidaris, tenen previst presentar escrits de protesta contra la decisió del Govern espanyol.
Anna Moilanen, presidenta de la Federació Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament de les Illes Balears, valorà ahir de manera negativa el projecte del ministeri i assegurà que mesures com aquesta "no fan cap favor a la solidaritat". Així mateix, recordà que l’IRPF que es recapta a les Illes Balears també hauria d’anar destinat a les entitats que treballen en aquest àmbit. "Estam contents que es destini el 0,7% de la recaptació de l’IRPF a fins socials i estam a favor que es millori la transparència de com s’atorga aquest fons, però no entenem perquè es posen límits a les associacions de caràcter local", es lamentà Moilanen.
En la mateixa línia, es manifesta el vicepresident de la Coordinadora i president de Veïns Sense Fronteres, Jaume Obrador. "Existeixen fortes pressions a distints nivells contrà allò que anomenem cooperació descentralitzada i s’oblida que són les entitats més properes les que garanteixen uns lligams més forts", assenyalà Obrador. "Sembla que vulguin deixar la solidaritat en mans d’entitats professionalitzades i presentar les més petites com a poc professionals", afirmà. La seva ONG és de les que no es veurà afectada per aquesta mesura perquè, com moltes altres a Balears, es troben federades amb d’altres de semblants en l’àmbit estatal.
Des d’Ensenyants Solidaris, l’ONG vinculada a l’STEI-i, es definí la situació com "un absurd". "Si Madrid ens vol com a espanyols, que ho diguin i llestos", assenyalà el seu president, Pere Polo, qui també exigí que les entitats balears puguin tenir accés als fons del 0,7 per cent de l’IRPF.
El projecte de la ministra Mercedes Cabrera preveu destinar 190 milions d’euros per a la convocatòria de 2009, als quals només podran optar les entitats que actuïn en almenys dues autonomies.
Afers Socials s’hi oposa però no recorrerà, per ara
La consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, expressà ahir la seva oposició al projecte del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports, tot i que assegurà que, de moment, no té pensat recórrer l’ordre ministerial. En el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat ja ha anunciat que té previst presentar recurs davant el Tribunal Constitucional.
Santiago confirmà que els ingressos principals de les ONG balears provenen de les administracions de les Illes. "L’aportació de l’IRPF és important, però secundària, per la qual cosa creiem que no tindrà gaire efectes sobre la tasca de les entitats", assenyalà. Ara bé, la consellera manifestà la seva oposició al criteri polític que s’amaga darrere el projecte de la ministra Cabrera. "La majoria de les ONG balears estan federades pel que fa a l’Estat i podran tenir accés als fons, però això no lleva que les que no hi estan no hi tinguin dret", manifestà Santiago.
"L’IRPF s’arreplega aquí i les entitats balears tenen tot el dret a beneficiar-se’n", afirmà la responsable d’Afers Socials. En aquest sentit, Fina Santiago es pronuncià a favor de transferir a les comunitats autònomes la gestió dels fons recaptats de la casella dels fins socials en la declaració de l’IRPF.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El Febrer de 2006, el LEAP/E2020 havia considerat que la crisi sistèmica global es desenvoluparia segons 4 grans fases estructurals, inici, acceleració, impacte i decantació. Fins ara, aquest esquema ha descrit bé els esdeveniments. Tanmateix, el nostre equip estima que a partir d'ara la incapacitat dels dirigents mundials per percebre la magnitud de la crisi, caracteritzada especialment per l'obstinació amb què des de fa més d'un any estan tractant les conseqüències en lloc d'atacar les seves causes, introduirà a la crisi sistèmica global en una cinquena fase a partir del 4° trimestre de 2009: que denominem fase de desarticulació geopolítica mundial. Segons el LEAP/E2020, aquesta nova fase de la crisi estarà configurada per dos fenòmens principals que determinaran els esdeveniments en dues seqüències paral·leles, a saber: A. Els dos fenòmens principals: 1.La desaparició del basament financer (USD + Deutes) a tot el món. 2.La accelerada fragmentació dels interessos dels principals actors del sistema global i de les grans regions mundials. B. Les dues seqüències paral·leles: 1.La ràpida descomposició de tot el sistema internacional actual. 2.La desarticulació estratègica dels grans actors globals. Teníem l'esperança que la fase de decantació permetés als dirigents del món sencer aprendre les conseqüències de l'enfonsament del sistema que ha estructurat el món des del final de la Segona Guerra Mundial. Desgraciadament, en aquest estadi, no es pot ser optimista al respecte (1). Tant als Estats Units com a Europa, la Xina o el Japó, els dirigents persisteixen a actuar com si el sistema global en qüestió fos només víctima d'una avaria circumstancial i que n'hi ha prou amb recarregar de combustible (liquiditat), i altres retocs (baixa de taxes, compres d'actius tòxics, plans de salvament de les indústries a punt de la fallida.) per poder fer que la màquina reiniciï la seva marxa. No obstant això, i aquest és el significat del terme «crisi sistèmica global» encunyat pel LEAP/E2020 el febrer de 2006, la totalitat del sistema global està inoperable. N'hem de reconstruir un de nou, en lloc de tractar de salvar l'insalvable. La història que no és particularment pacient, en aquesta cinquena fase de la crisi començarà aquest procés de reconstrucció de manera abrupta, amb la desarticulació completa del sistema preexistent. I les dues seqüències paral·leles, (descrites al GEAB N°32) que estructuraran els esdeveniments, prometen ser particularment tràgiques per a alguns grans actors mundials. Segons el LEAP/E2020, només queda una petita finestra de llançament per intentar evitar el pitjor, els pròxims quatre mesos, d'ara a l'estiu boreal. Molt concretament, la Cimera del G20 d'Abril de 2009 constitueix, segons el nostre equip, l'última possibilitat de reorientar de manera constructiva les forces en acció, abans que la seqüència d'aturada de pagaments del Regne Unit i els Estats Units es posi en marxa (2). En el seu defecte, perdran tot control sobre els esdeveniments (3), molts d'ells als seus propis països; mentre el món entrarà a comportarse, en aquesta fase de desarticulació geopolítica, a l'estil de «El vaixell a la deriva». Al final d'aquesta fase de desarticulació geopolítica, el món arrisca assemblar-se a l'Europa de 1913 més que al món de 2007. Així, a força d'intentar assumir sobre les seves espatlles el pes cada vegada major de l'actual crisi, la majoria dels Estats afectats, inclòs els més poderosos, no s'adonen que estan organitzant el seu propi col·lapse sota el pes aclaparador de la història, oblidant que eren només construccions humanes que sobrevivien únicament perquè l'interès de la majoria els sostenia. En el número 32 del GEAB, el LEAP/E2020 ha decidit anticipar les conseqüències d'aquesta fase de desarticulació geopolítica als Estats Units i l'UE. Ha arribat el moment que tant individus com agents socioeconòmics es preparin per enfrontar un període molt difícil que veurà sectors sencers de les nostres societats, tal com se'ls coneix, ser fortament afectats (4) o simplement desaparèixer, provisionalment o encara en certs casos en forma permanent. Així, la ruptura del sistema monetari mundial durant l'estiu 2009 arrossegarà no només un enfonsament del Dólar US (i del valor de tot actiu nomenat en aquesta moneda), sinó que, també, induirà per contagi psicològic una pèrdua de confiança generalitzada en les monedes fiduciàries. Ens referim a això en les recomanacions d'aquest GEAB N°32. Finalment, l'últim però no menys important: el nostre equip considera que d'ara endavant són les organitzacions polítiques (5) més monolítiques, les més «imperials» les que seran greument desestabilitzades durant aquesta cinquena fase de la crisi. La desarticulació geopolítica tindrà lloc en els estats que experimentin una verdadera dislocació estratègica que comprometrà la seva integritat territorial i el conjunt de les seves zones d'influències en el món. Altres estats, com a repercussió, es projectaran abruptament fora de situacions protegides per submergir-se en el caos regional. ---- Notes: (1) Tant Barack Obama com Nicolás Sarkozy o Gordon Brown passen el temps invocant la dimensió històrica de la crisi per amagar millor la seva comprensió de la seva naturalesa i intentar exculpar-se per endavant pel fracàs de les seves polítiques. Quant als altres, prefereixen convèncer-se que tot això es resoldrà com un problema tècnic, una mica més grau que de costum. I tot el petit món continua actuant segons les regles del joc que coneixen des de fa dècades, sense adonar-se que el joc està desapareixent davant dels seus ulls. (2) Veure edicions GEB anteriors (3) En efecte, també és probable que el G20 tingui creixents dificultats per reunir-se, en un context de “se salvi qui puguiâ€. (4) Font: New York Times, 14/02/2009 (5) Ho estimem igualment verdader per a les empreses. LEAP/2020: http://www.leap2020.eu/Espanol_r53.html