Plantada de jutges

N’hi podria haver més

Després de la concentració, Martínez Espinosa va remarcar que aquesta mobilització, que havia estat convocada per les associacions Francisco de Vitòria i el Fòrum Judicial Independent –aquesta darrera no disposa de representació a les Balears– tenia com a únic objectiu la millora del "dret a la tutela judicial efectiva" dels ciutadans (veieu el discurs íntegre a la pàgina següent). El degà va rebutjar l’argument segons el qual es diu que els jutges no tenen dret a la vaga, ressaltà que s’havia realitzat sense incidents, i va insistir que l’únic que denunciaven era que les seves càrregues de feina no són les adequades per oferir un servei de qualitat a la ciutadania. En aquest sentit, Martínez Espinosa lamentà que a l’Estat espanyol, a diferència d’altres països europeus que destinen el tres per cent del seu pressupost a Justícia, únicament hi assigna un 1 per cent, la qual cosa es tradueix en 10 jutges per cada 100.000 habitants, "xifra similar a les d’Armènia i Azerbaidjan". Pel degà, a Balears caldria la incorporació d’entre 14 i 16 jutges més només a primera instància.

70 Jutges se sumen a la concentració a Can Berga

70 jutges foren presents ahir a la concentració de protesta a Can Berga, una assistència bastant superior a la de la vaga, (39 jutges dels 101 que hi ha a Balears –el 38,6%– participaren ahir a Palma i a Eivissa). Atesa la participació de jutges en la concentració, si aquests se sumen a les possibles aturades que es durien a terme més endavant, l’impacte de les protestes podria ser major. D’altra banda, les juntes de jutges d’Inca, Manacor, Ciutadella i Maó havien decidit no sumar-s’hi, si bé a Manacor van realitzar una concentració (veieu pàgina 9).

Unitat de les associacions contra Bermejo

En acabar la concentració a Can Berga els jutges Alejandro Roa, de l’Associació Professional de la Magistratura; Jaime Tártalo, de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, i Gabriel Fiol, de Jutges per a la Democràcia, oferiren una roda de premsa per exposar les seves reivindicacions. Entre les reclamacions, Tártalo va destacar l’exigència de l’efectiva i urgent instauració de la nova oficina judicial i la reclamació al Consell General del Poder Judicial perquè estableixi la càrrega màxima de treball raonable que pot assumir cada òrgan judicial.

A més, reclamen la plena incorporació als jutjats de les noves tecnologies, a fi aconseguir la intercomunicació de les bases de dades judicials, la interconnexió informàtica entre jutjats d’altres comunitats, la digitalització documental, la signatura electrònica i les peticions d’auxili judicial. D’altra banda, sol·liciten una revisió profunda de l’actual planta judicial, dirigida a la creació i/o supressió dels òrgans judicials que calgués per dur a terme una distribució equitativa de la feina. Altres de les reivindicacions són arbitrar un sistema adequat i eficaç de substitucions judicials mitjançant jutges titulars i mesures necessàries per assegurar una efectiva conciliació entre la vida laboral i familiar, suprimint el trasllat forçós per ascens.

Fiol ressaltà la unitat associativa dels magistrats de tot l’Estat espanyol en la lluita per aconseguir millorar l’Administració de Justícia i va recordar que també ha demanat la "reprovació" del ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, perquè "no és l’interlocutor vàlid" per a les negociacions per "la manca de la capacitat de diàleg i respecte al poder judicial" que al seu parer ha mostrat. Fiol apostà perquè l’interlocutor del Ministeri fos el director general de Relacions amb l’Administració de la Justícia, Angel Arozamena, qui, remarcà, hauria de resoldre l’actual "greu deteriorament" de les condicions de feina dels jutges, que estan "constitucionalment i legal legitimats per fer ús de la vaga en situacions com l’actual".

Discurs íntegre del degà dels jutges de palma, Francisco Martínez Espinosa

Durant tots aquests dies hem escoltat de manera successiva molts diversos arguments contra la vaga dels jutges. Inicialment es deia que no existia aquest dret i més tard s’ha qüestionat la seva oportunitat. Posteriorment, se’ns ha titllat d’antisistema i d’intocables, fins i tot de colpistes, i al final es conclou que l’esmentada vaga perjudicarà els ciutadans, perquè el seu exercici durant un dia comprometrà el dret a la tutela judicial efectiva. Aquesta afirmació és, segons el meu parer, alarmista, a més d’altament tendenciosa.

Fa ja molts anys –massa– que els jutges denunciam les deplorables condicions en les quals es dóna justícia en aquest país. Però per un elemental criteri de prudència i discreció, ho fèiem a través de les vies institucionals establertes i, per tant, sense publicitat. Les esmentades reclamacions no han rebut del seu destinatari, ni de bon tros, la resposta adequada. Ans al contrari, la seva preocupació s’ha centrat més a ocultar les innombrables mancances, que a pretendre desplaçar la responsabilitat per les clamoroses errades i limitacions del sistema als ulls de l’opinió pública. Per això, és absolutament necessari acabar amb aquest estat de coses i que el ciutadà conegui què succeeix amb el servei públic encarregat de garantir els seus drets.

Ha de saber en primer lloc que el nombre de jutges encarregat de vetlar pels seus drets és absolutament insuficient. La mitjana europea se situa entorn dels vint jutges per a cada cent mil habitants, però en aquest país la proporció és de deu per a cada cent mil. En aquest aspecte, ens alineam amb països com Armènia o Azerbaidjan. La lògica conseqüència és certament demolidora: els jutges espanyols es veuen en la penosa tessitura d’haver de suportar càrregues de treball inassumibles en detriment de la seva vida personal i familiar, o assistir desolats a la fallida del dret a la tutela judicial efectiva dels ciutadans, la vulneració dels quals, com he dit, s’invoca com a argument en contra d’aquesta mobilització. Que el jutjable no tingui cap dubte que, només gràcies a la personal implicació dels jutges més enllà d’allò exigible, el servei públic que atenen hauria sucumbit fa temps. Per tant, que no se’ns parli de fallida de la tutela judicial efectiva.

De la mateixa manera, s’ha de saber que la Justícia no s’encarna únicament en la persona del jutge. Hi contribueix tot un conjunt de mitjans, personals i materials, imprescindible perquè resulti eficaç. Crec que no és necessari recordar als ciutadans d’aquesta comunitat –ja que en els mitjans de comunicació se n’informa de manera adient– les significatives mancances en infraestructures i la insofrible successió d’errades informàtiques que de manera sistemàtica condicionen la funció jurisdiccional sense solució de continuïtat. Errades que curiosament no es produeixen en els respectius sistemes encarregats de gestionar l’adequat compliment de les obligacions tributàries dels contribuents, o el de les aportacions de quotes a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Tampoc no hi és de més fer ressaltar l’absoluta falta de connexió dels sistemes informàtics judicials tant en àmbit estatal, provincial, i fins i tot local. D’aquesta manera, és perfectament factible que al jutjat del costat estigui declarant un ciutadà que està sent cercat pel jutjat de davant.

Fa temps, a més, que el sistema organitzatiu de l’Oficina Judicial està ancorat en el passat, malgrat que una reforma de la nostra Llei orgànica de 2003 va establir una nova organització que encara ara s’ha d’instaurar. Això està suposant que, si bé de manera teòrica el jutge està desvinculat de l’esmentat aspecte organitzatiu, a la pràctica es veu abocat no només a patir totes les seves deficiències, sinó, a més, a respondre-hi. Els jutges estam certament cansats que, a través de la contínua invocació de la nostra condició de poder de l’Estat, es pretengui que guardem prudent silenci davant de tanta desídia, tantes mancances i tants despropòsits. I per això ja no volem callar, perquè amb el nostre silenci ens fem còmplices d’irresponsabilitats alienes.

Només una justícia veritablement independent estarà en disposició de prestar de ma/nera solvent un servei públic de qualitat als ciutadans. I cap consideració com a poder de l’Estat no ho pot merèixer, si el poder encarregat de facilitar-li els mitjans no està a l’altura de les circumstàncies. Com a dada significativa s’ha de destacar que, mentre que països del nostre entorn dediquen més d’un tres per cent del seu pressupost a la Justícia, al nostre país amb prou feines s’assoleix l’1 per cent. Per això, avui he volgut parlar en nom de tots els meus companys, tant dels que secunden la vaga com dels que no ho fan, ja que en definitiva compartim reivindicacions i inquietuds. El nostre compromís amb la justícia està per damunt de tot i només aquest interès ens mou. Esper que els nostres conciutadans entenguin les nostres reivindicacions, que en definitiva són les seves. Moltes gràcies a tots per ser avui aquí.