TW
0

Ahir es visqué al Parlament un dels plens més durs de la legislatura. El PP carregà amb una sèrie d’iniciatives per tal de propiciar una ruptura en el si del Pacte i erosionar la unitat entre els grups polítics que el sustenten. El primer objectiu no l’aconseguí i fins i tot en sortí escaldat, encara que amb el segon sí que evidencià diferències entre els socis, fins al punt de posar UM del seu costat i condicionar les votacions. En la qüestió més important, el PP fracassà en el seu intent que el president del Govern, Francesc Antich, se sotmeti davant la Cambra a una qüestió de confiança. La presidenta dels populars, Rosa Estaràs, defensà la proposta perquè posa en dubte la "legitimitat" dels suports parlamentaris del Govern, ja que disposa del vot del diputat Bartomeu Vicens, exportaveu d’UM i imputat per una presumpta trama de corrupció urbanística en el cas Son Oms. La cap de l’oposició recordà que el mateix Antich i els portaveus del Pacte ho feren en el mateix sentit quan fa quatre mesos exigiren, sense èxit, la dimissió de Vicens per haver eludit la presó només amb el pagament d’una elevada fiança.

La negativa de l’esquerra fou contundent, especialment perquè els populars han recorregut a sol·licitar una qüestió de confiança, tot i que aquesta fórmula és una potestat de decisió exclusiva del president del Govern en el moment que considera que no disposa dels suports suficients per tirar endavant la seva acció, situació que no s’ha produït en cap moment. Només per part de l’esquerra, perquè el diputat d’UM, Josep Melià, decidí no intervenir en el debat i defensar d’aquesta manera la posició de Francesc Antich i també la de Bartomeu Vicens, suspès de militància per UM des que el mateix Antich demanà a aquest partit que el rellevàs per la seva imputació judicial. Això provocà la dissolució del seu grup parlamentari i el pas al Grup Mixt.

Amb tot, els tres portaveus del Pacte que replicaren a Rosa Estaràs –Antoni Diéguez (PSIB), Biel Barceló (Bloc) i Esperança Marí (ExC)– criticaren durament la iniciativa dels populars i reptaren la cap de l’oposició que, si posa en dubte els suports que té al Parlament el president del Govern, presenti una moció de censura. L’acusaren de "no tenir el valor de fer-ho" perquè aquesta fórmula suposa presentar un candidat alternatiu i ella no gaudeix ara dels suports suficients ni dins el seu propi partit, asseguraren. Just abans d’aquest debat clau del ple d’ahir, el PP havia presentat una moció amb l’objectiu de rompre el vot conjunt del Pacte –hauria estat la primera vegada que passava aquesta legislatura–. La proposta dels populars recollia una reclamació feta per UM fa unes setmanes per accelerar la transferència per part de l’Estat de les competències dels principals ports de les Illes, excepte el de Palma, i les instal·lacions esportives de tots. Davant el fet que el partit de Miquel Nadal feia costat a la moció del PP, els socialistes primer presentaren una esmena per rebaixar l’exigència del text, però quan els populars no l’acceptaren, acabaren votant a favor de l’original del PP –una excepció– perquè no s’evidenciàs la ruptura. El Bloc s’havia mostrat partidari d’acceptar l’esmena del PSIB.

Antich i Vicens s’absenten del debat "exòtic" sobre ells

Francesc Antich ja n’havia avisat abans en els passadissos del Parlament, però no deixà de sorprendre que quan Rosa Estaràs començà la seva intervenció sobre la qüestió de confiança, el president del Govern no tardàs ni un segon a deixar el seu escó i a sortir de la sala de plens acompanyat d’altres companys socialistes. Darrere ells, i igual de ràpid, abandonà el ple el diputat Bartomeu Vicens, que no semblà disposat a aguantar les acusacions de la presidenta del PP respecte que ell representa "el vot de la corrupció" i les afirmacions que en qualsevol cas "ja no és d’UM". Antich justificà la seva actitud perquè entén que la iniciativa de l’oposició no tenia gens de sentit, perquè plantejar una qüestió de confiança només correspon al cap del Govern. A més, considera que és el PP qui ha de promoure una moció de censura si posa en dubte els suports de la majoria parlamentària. De la mateixa opinió foren els portaveus de l’esquerra. Esperança Marí (Eivissa pel Canvi) apuntà que es tractava d’una iniciativa "exòtica", Biel Barceló (Bloc) hi va veure "un exercici d’hipocresia política", i el socialista Antoni Diéguez, un "debat inútil".

"El Cola-Cao d’aquest Govern"

L’absència d’Antich i de Vicens durant el ple es perllongà fins al moment de les votacions. Estaràs criticà el president perquè no hi havia estat present i l’instà a pactar amb el PP en lloc de continuar governant amb el vot de l’exportaveu d’UM. "Jo tenc vergonya de la caixa de Cola-Cao", digué la popular, "però Vicens és el Cola-Cao d’aquest Govern".

"Amb ZP estam quasi igual que amb Aznar"

Una altra iniciativa del PP en el ple d’ahir –una interpel·lació sobre les relacions entre les administracions autonòmica i central– propicià un altre cop als socialistes allà on els fa més mal: les crítiques dels seus socis del Pacte a la manca de pes respecte al Govern del seu mateix color polític a Madrid perquè s’acceleri l’arribada de recursos a Balears. Només per part del Bloc, perquè UM tampoc no intervingué ahir sobre aquesta qüestió. "A les Illes, amb Zapatero estam bastant igual o quasi igual que amb Aznar", sentencià durant el debat el diputat del Bloc Antoni Alorda, "i només aquest fet ens hauria de remoure el ventre", afegí. Alorda, encara que admeté "alguna millora en la diagnosi", carregà contra Madrid perquè afirmà que, al seu parer, de moment "som on érem". Apuntà que les Illes es mantenen a la coa de les inversions estatals, que hi ha reiterats incompliments i que l’Executiu central "vol perpetuar l’antic model de finançament, que ens suposa una espoliació injusticable".

Sense fer comparacions amb etapes anteriors i haver d’assumir així l’actitud dels governs centrals del PP, el diputat Joan Flaquer havia fet abans una valoració semblant a la d’Alorda. Després d’enumerar nombroses qüestions pendents per part de l’Estat, Flaquer afirmà que "no ens podem fiar més de les paraules i dels compromisos", perquè considerà que "José Luis Rodríguez Zapatero no compleix ni té intenció de complir-ne cap en relació a les Illes". Arran d’aquesta allau de crítiques, el conseller de Presidència, Albert Moragues, admeté que l’Executiu balear "no està conforme" amb el tracte que rep de Madrid en algunes qüestions, però es mostrà "raonablement satisfet" amb els "avanços" fets en "tots els fronts" durant aquesta legislatura. Moragues subratllà que "per primera vegada" s’ha reconegut el greu perjudici de l’actual finançament de Balears i la voluntat de corregir-lo, com també l’acord per a les inversions previstes a l’Estatut i la signatura d’un conveni ferroviari sense precedents.