Quim TorresPalma27/01/09 0:00
TW
0

Unió Mallorquina accepta que les futures reformes d’hotels, previstes al conegut com a decret Nadal, no suposin increments d’altura per sobre dels permesos, però no vol que es limiti el creixement horitzontal o en amplària dels establiments, tal com pretenen el Bloc i el Consell de Mallorca. La formació presidida per Miquel Nadal entén que més limitacions impedirien fer les millores previstes a les plantes hoteleres, deixarien sense efecte la norma i els hotelers no podrien accedir als ajuts estatals del pla Renove. Així ho avançaren ahir la portaveu d’UM, Catalina Julve, i el diputat Pep Melià, que instaren l’Executiu a aprovar aquesta norma en el Consell de Govern de divendres perquè si no, cometria una greu "irresponsabilitat". Per a UM, "la situació de crisi obliga a prendre mesures extraordinàries i urgents" i aquest decret-llei no només afavoreix una major competitivitat del principal motor de l’economia, el sector turístic, sinó que dóna també una sortida al sector de la construcció.

El decret-llei de mesures urgents, que impulsa el conseller de Turisme Miquel Nadal (UM), permetrà que durant dos anys els hotelers puguin fer millores als seus establiments sense que s’apliquin els paràmetres urbanístics i turístics que ara les impedeixen. Aquestes reformes no poden servir per incrementar places i, bàsicament, han de permetre fer instal·lacions de climatització o incorporar serveis de gimnàs, SPA i piscines exteriors i cobertes als establiments. Per fer això, el decret-llei permetrà incrementar l’edificabilitat de l’hotel, però no augmentar altures.

UM accepta, per tant, que els hotels no puguin superar l’altura màxima permesa pel planejament municipal, però considera que els paràmetres urbanístics que fan referència al volum o a l’ocupació de la parcel·la no s’han de limitar —tal com reclamen el Bloc i el Consell de Mallorca—, sinó que s’ha de deixar que els hotelers puguin superar els límits permesos sense posar un sostre perquè si no, no podran fer les obres ni podran optar als 400 milions d’euros d’ajuts per a tot l’Estat prevists al pla Renove. UM tampoc no accepta que es pugui ocupar un 10% més de parcel·la del permès, com planteja el Consell, perquè entén que qualsevol limitació fa inoperativa la norma.

Segons Melià, bona part dels hotels en els quals s’han de fer millores han esgotat els paràmetres urbanístics i no poden obtenir llicències per fer obres. L’única manera que les puguin fer és amb una norma que els exoneri de complir els paràmetres fixats, excepte el de l’altura. Així, per exemple, un hotel que té esgotats els paràmetres urbanístics i que legalment no pot créixer més, podria convertir una part de la seva terrassa o tot el solar que ocupa en un SPA o en una piscina coberta, però no podria creixer amb una planta més d’altura ni podria incrementar les places que té.

No s’eviten llicències

Melià recalcà que el decret no suposa evitar llicències o autoritzacions que ara es demanen, sinó que permet als hotelers fer declaracions responsables per poder començar obres abans que els arribi la llicència, amb l’objectiu d’agilitar la tramitació. Catalina Julve destacà que el decret-llei neix amb el "consens" del sector turístic i recalcà que els hotelers no volen incrementar places, sinó millorar en qualitat i afavorir la desestacionalització.

L’Executiva del PSIB hi està d’acord

El PSIB està d’acord en línies generals amb allò que ahir plantejà UM. L’Executiva dels socialistes reunida ahir vespre analitzà la seva posició respecte al decret llei de Turisme i decidí mostrar-se d’acord amb el fet que els establiments hotelers puguin augmentar l’ocupació de la superfície sempre que això sigui per fer instal·lacions que incrementin la qualitat de l’oferta i en cap cas signifiqui un augment del seu nombre de places. El president del Govern, Francesc Antich, havia assegurat el matí que l’acord per aprovar el decret-llei "està molt avançat" i, encara que es mantingué sense voler donar una data concreta, afirmà que el Consell de Govern donarà el vistiplau a la norma d’una manera "més o menys ràpida". Antich insistí que l’anomenat decret Nadal és un text "complex" que afecta les competències dels ajuntaments i dels consells insulars, per la qual cosa des del principi era necessari "obrir un debat on ja sabíem que no era fàcil arribar al màxim consens". Antich defensà la necessitat d’aconseguir un text "equilibrat" i que doni "seguretat".

Per tot això, el president apuntà que s’han d’entendre les dificultats per assolir l’acord entorn del decret i que existeixen "alguns perills" que es pugui entendre que les mesures que inclourà han d’anar més enllà del termini de dos anys de vigència que contempla la norma. "Ara hi ha una situació conjuntural de dificultats econòmiques i és per això que, aprofitant el pla Renove estatal, la volem aprofitar per agilitar actuacions que estimulin l’economia i la creació de llocs de feina en el sector de la construcció, a més de la modernització turística", digué Antich, "però aquestes mesures —les del decret— han de tenir un efecte conjuntural i no poden resoldre molts altres problemes estructurals del Turisme", afegí.