TW
0

El Govern regularà per llei el dret dels ciutadans a una mort digna, és a dir, a decidir sobre la fase final de la seva vida i, durant tot aquest procés, a rebre cures pal·liatives de qualitat, com també a poder redactar un testament vital el contingut del qual sigui respectat en arribar el moment. Aquest dret, que no s’ha de confondre amb l’eutanàsia –que reconeix el dret a provocar la mort per petició de l’afectat i que no està permesa dins la legislació estatal–, s’inclourà, entre molts d’altres, en la llei que establirà la Carta de drets socials de Balears. L’Executiu autonòmic té intenció d’aprovar aquesta norma a principi de 2010.

Amb l’objectiu d’impulsar-ne la redacció, el Govern signà ahir amb els agents socials de les Illes el Pacte pels drets socials bàsics de Balears. L’elaboració de la Carta es deriva del capítol de drets, deures i llibertats dels ciutadans recollit en el nou Estatut d’Autonomia. Durant enguany, l’Executiu vol aconseguir un redactat amb el màxim consens social per traslladar-lo després a l’aprovació del Parlament. La consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, destacà ahir la importància de la futura norma, perquè per primera vegada es definiran clarament i dins un marc ampli els serveis i les prestacions socials als quals tenen dret els ciutadans i que són competència de la Comunitat Autònoma. Això donarà cobertura legal, subratllà, i a més deixarà en evidència aquelles prestacions que ara es cobreixen per "voluntat política" tot i que són competència de l’Estat.

La cobertura legal que es pretén per a la intervenció de l’Administració autonòmica comprendrà els drets de la família –en totes les seves modalitats i amb especial esment a l’acceptació de les formes de parella estable–; la protecció específica del menor i la seva tutela social; la no-discriminació de les persones dependents i de les seves famílies a la igualtat; la protecció i atenció integral de les persones majors; la integració i la participació de la joventut; l’assistència social a les persones que pateixen marginació, probresa i exclusió social; la igualtat de drets entre homes i dones; la protecció social contra la violència de gènere; els drets i l’atenció als immigrants amb residència a Balears; i els drets en l’àmbit sanitari.

Un debat obert aquesta legislatura

El reconeixement del dret a una mort digna du implícit el debat sobre l’eutanàsia, dos conceptes que a vegades es confonen. En qualsevol cas, la qüestió es tractarà durant la present legislatura estatal, una vegada que el PSOE, en el seu darrer congrés el mes de juliol, obrí la porta per primera vegada a reconèixer legalment l’eutanàsia. Ara, però, s’haurà de comprovar si l’actual Govern de José Luis Rodríguez Zapatero afronta aquest compromís polític durant el seu mandat. Mentre que el reconeixement a una mort digna estableix el dret a la retirada dels tractaments per mantenir la vida biològica que no milloren les expectatives de recuperació i de rebre sedacions pal·liatives, l’eutanàsia regula el dret que en determinades malalties terminals o invalidants els pacients puguin sol·licitar als profesionals una intervenció activa per garantir la seva mort digna.

Com a mostra que es tracta d’un debat sensible, l’Institut de Política Familiar de Balears reaccionà ahir mateix amb un comunicat a la signatura del Pacte pels drets socials i criticà que el Govern només l’hagi signat amb els sindicats i la patronal. Així mateix carregà directament contra que s’hi prevegi el dret a decidir sobre la fase final de la vida. La mateixa entitat també es mostra contrària a donar cobertura social a les parelles homosexuals.