Casar-se per poders, una pràctica que retorna

"Una parella heterosexual —explica l’advocada— ho té molt més fàcil. Basta que el ciutadà espanyol viatgi a l’Equador o a Colòmbia (posem per cas), s’hi casi i convalidi el matrimoni al Consolat espanyol, on donaran el visat al cònjuge estranger, i això l’autoritzarà per venir a Espanya". Segons Serra, si es tracta d’una parella homosexual, tot es complica i el procés burocràtic pot durar un any o un any i mig. En primer lloc, el ciutadà espanyol haurà de tramitar l’expedient de matrimoni al Registre Civil. Per aconseguir-ho, haurà d’haver aportat el poder notarial (document mitjançant el qual el notari autoritza una tercera persona perquè representi el qui és a fora). Llavors, el jutjat enviarà a demanar l’interessat, juntament amb dos testimonis, i l’entrevistaran.

Tot seguit, el jutge trametrà l’expedient al Consolat de la ciutat on resideix la parella estrangera i, després de fer-li una entrevista consular, s’autoritzaran les noces per poders. Un cop signada l’acta matrimonial, el cònjuge espanyol demanarà el certificat de matrimoni al registre i, amb posterioritat, l’enviarà a qui ja és el seu home o dona. Així, aquest podrà sol·licitar el visat al consolat. Una vegada acabat tot aquest llarg procés, el novii o la novia podrà venir a l’Estat espanyol i, a la fi, reunir-se amb la seva parella. Baldament no estigui quantificat, la majoria de sol·licitants d’aquesta fórmula són, segons Ben Amics, persones que festegen amb ciutadans de països àrabs, de l’Amèrica Llatina o de l’Àfrica Negra.