Bateman, torna!

"Les basses que hi ha als voltant de la carretera que uneix Can Pastilla amb la carretera de Manacor fa més d’un mes que hi són i no s’escolen. Això no s’havia vist d’ençà de fa quaranta anys", explica el geògraf Pere Salvà, que és santjordier. "Jo sentia contar a mon pare —explicà Salvà— que, antigament, els pagesos que tenien sembrats moniatos a les parts més baixes del prat els havien de collir abans de l’octubre perquè, si no, l’aigua els feia malbé".

Tanmateix, el parer d’aquest geògraf és que "la causa de les inundacions no és només la meteorologia". Segons Salvà, "també hi han influït les infraestructures viàries que s’han fet o reformat durant els darrers anys". "Fa pocs anys, —diu Salvà— s’aixecà el paviment de la carretera que passa arran de l’aeroport. No hi condicionaren canals a bastament per conduir l’aigua cap a les síquies. I ara queda entretinguda dins els terrenys d’Aena. Al cap d’un any plantaren tamarells i pins voltant el perímtre de l’aeroport i, ara, tenen aigua fins a dos pams de soca. Podeu comptar que es moriran. I ben segur que aquesta humitat tampoc no fa cap bé a les oliveres que una explotació plantà al prat fa alguns anys, cosa inaudita, ja que Sant Jordi sempre ha estat terra de reguiu".

Sent així, per ventura, seria necessari enviar a demanar Paul Bouvy, l’holandès que el 1845 creà la societat encarregada de dessecar l’albufera de Palma. Aquella empresa tingué èxit i les terres, ben aviat, foren conrades i habitades per colons arribats d’Algaida i de Llucmajor, en un primer moment, i de sa Pobla, en una segona onada a començament del segle XX. La quimera eixugadora de Bouvy no minvà. Al cap de pocs anys inicià la dessecació de l’albufera d’Alcúdia. La manca de capital, però, féu que fracassàs. No fou fins al 1863, quan el britànic John Frederic Bateman obtingué la transferència de l’albufera per reial ordre i, després de constituir la New Majorca Land Company, inicià la tasca. De tothom és sabut, però, que el britànic també fracassà. Si no hagués estat així avui no existiria un dels parcs naturals més grans de Balears.

En memòria seva, el centre d’interpretació d’aquest espai natural es diu avui Can Bateman. I, a la comarca, encara es recorda la seva presència. Així el pont que passa per damunt el Gran canal, entre Can Picafort i el Port d’Alcúdia, es diu dels Anglesos. Pel futur del patrimoni paisatgístic, però, més val que no tornin les ànsies dessecadores. Qui sap si la Conselleria de Medi Ambient no haurà d’incloure el prat al catàleg de zones humides? Així es veuria lliure de pressions urbanístiques. Només hi hauria un inconvenient: a l’estiu, els santjordiers haurien de gratar fort tot el dia per les picades de moscard. Així és que Bateman, torna! O no.

La saó impedeix que els pobles bladers sembrin

Segons la Conselleria d’Agricultura i Pesca, un percentatge important de les finques dels pobles més cerealícoles (Montuïri, Manacor, Vilafranca de Bonany, Santa Margalida, Petra, Porreres, Sineu, Lloret de Vistalegre, Sant Joan i Maria de la Salut) estan enfangades i les tasques de sembra en aquests moments hi són bastant dificultoses. El fet que la terra del Pla sigui majoritàriament argilosa dificulta encara més que l’aigua es filtri al subsòl. Tanmateix, tots aques municipis no s’han vist afectats de la mateixa manera. Maria de la Salut i Sineu tenen un 45 per cent de la superfície registrada com a explotacions de cereals que està inundada. A Vilafranca aquesta xifra arriba a un 40; a Petra, un 30; A Sant Joan i a Montuïri, un 25; a Manacor i Porreres, un 20, i a Santa Margalida, el poble amb menys pèrdues, un 15.