Rafel Perera Mezquida (Palma, 1929) acumula més de 50 anys d’exercici professional a l’àrea del Dret Penal. El 1996 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJIB i ho fou fins que es jubilà per reincorporar-se a l’advocacia. L’any 2003 va ser designat com a conseller del Consell Consultiu de les Balears, institució que presideix en l’actualitat. Aquest "mestre" de Dret parla sense embuts sobre la situació de l’Administració de Justícia, les protestes judicials i la possibilitat que els jutges i magistrats vagin a la vaga.
Com valorau la situació de l’Administració judicial?
En 50 anys d’exercici, he vist que des de fa molt la de Justícia és tractada com "la ventafocs" de l’administració.
Què voleu dir amb "la ventafocs" de l’administració?
Que està a la coa de tot, menyspreada. Com diríem en mallorquí, és el darrer mot del Credo. La Justícia està en mans d’uns funcionaris, els jutges, molt preparats, als quals s’exigeix oposicions molt dures i molts anys d’escola judicial. Tot i així, estan molt mal pagats i viuen modestament. Tinc molta experiència i he conegut molts jutges: les seves retribucions estan molt per sota de les que té una persona amb capacitats i responsabilitats semblants a l’empresa privada. Els jutges viuen de manera austera i les seves reivindicacions no se centren en l’augment de retribucions. Això és digne d’elogi, ja que a més tenen prohibit fer altres negocis. Quan jo era jutge, vaig fer molts comptes per sortir-me’n...
Així, creis justificades les imminents protestes de jutges?
Totalment. No es queixen per les retribucions, sinó per la manca de mitjans. Volen fer feina amb més mitjans i competències. La majoria de jutges fa feina dissabtes i diumenges. Tots treballen el doble del que haurien treballar. Sovint veus jutges i magistrats amb carros de la compra com els de les mestresses, plens d’expedients que resolen a casa durant l’horabaixa o el vespre. Els jutges, abnegats, només demanen que es respecti la seva independència i es faciliti la seva feina amb més mitjans i menys sobrecàrrega.
Què pensau de la situació de les infraestructures judicials?
Hi ha una gran manca de previsió. L’edifici de la Gerreria es féu fa poc i ja està obsolet. La falta de pronòstic es fa molt patent a Eivissa i a Manacor, on el nou Palau de Justícia és un edifici pobre i inservible. A Inca la cosa també és fatal. La manca de digitalització i serveis informàtics és flagrant. Per sort, tenim el president del TSJIB Antoni Terrassa i el jutge degà Francisco Martínez Espinosa, que es desviuen per resoldre tot això.
No trobau estrany que els jutges surtin al carrer?
No, tenen raó, està justificat i l’advocacia hauria de fer un esforç per donar-los suport. A més, l’aspiració dels jutges és superar la manca de mitjans i salvaguardar així la independència judicial.
Però els jutges són els màxims representants d’un dels tres suposats pilars de l’Estat...
Efectivament, el Poder Judicial és un dels tres poders de l’Estat. Si Montesquieu aixecàs el cap, estaria molt preocupat de veure com l’Executiu intenta interferir-hi. Amb el cas Mariluz, hem vist que el president Zapatero s’ha permès el luxe de criticar una resolució del CGPJ, un poder independent. No es pot ademetre que es critiqui obertament, encara que s’utilitzi la fórmula "des del respecte".
Així doncs, vós donau suport a la possible vaga de jutges?
No és desitjable i s’ha d’evitar per tots els mitjans, però, si es fa, serà pel bé dels ciutadans, la Justícia i l’Estat de dret. Arriba un moment en què és l’únic recurs que queda. Estic segur que als jutges els repugna la idea de fer vaga, però, si és necessària per salvar la indepedència judicial, s’haurà de fer. Criticar els jutges de corporativisme per la possible aturada és una crítica atemptatòria contra la independència judicial.
Qui són els responsables de la "desastrosa" situació judicial?
L’any 91 es féu un Pacte per la Justícia que mai no es complí. El problema és de manca de voluntat política per afrontar l’assumpte. El pressupost per a l’Administració de Justícia és irrisori, falta el doble de jutges. Ara bé, el problema no és econòmic, sinó de voluntat política: no es posa l’energia i la dedicació necessàries.
La classe política balear està unida per demanar el traspàs de les competències de Justícia. Això solucionaria res?
Si jo pogués aconsellar algun polític, li diria que no accepti les competències, és un error. Amb la idea de l’autogovern això és molt bonic, però el millor és que tornin les competències al Govern central. Mentre no hi hagi solucions d’àmbit estatal, què podrà fer aquí el Govern autonòmic si no té ni lloc per als jutges? M’esgarrifa pensar que les competències es transferiran, hi estic en contra. Per acceptar-les cal un gir de 180º.
Si poguéssiu anar a la junta de jutges de dia 21, què diríeu?
Jo faria tot allò possible per evitar l’aturada. Ara bé, si el ministre de Justícia Bermejo continua tan prepotent, jo donaria suport a la vaga. L’experiència em diu que la justícia és molt important per a la societat i que hauria de ser la nineta dels ulls de l’estat de dret.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.