TW
0

Menorca ha recuperat aquests dies a Londres la relació històrica amb l’antiga metròpoli gràcies al projecte de rehabilitació de l’hospital de l’illa del Rei. Els anglesos construïren aquest edifici el 1711, a l’illot situat a la bocana del port de Maó, i ara aquestes obres permetran retornar-li l’esplendor després que dècades d’abandonament l’hagin fet malbé.

L’Ambaixada espanyola a la capital del Tàmesi acollí aquesta setmana un acte institucional en el qual l’arquitecta Isabel Espiau presentà el projecte de rehabilitació. Segons el general Luis Alejandre Sintes, president de l’Associació d’amics de l’illa del Rei, "Menorca ha volgut presentar a Londres el procés de rehabilitació de l’hospital de l’illa i, així, establir ponts d’amistat amb la localitat de Greenwich, on hi ha un hospital de les mateixes característiques que el de Maó".

Els anglesos habilitaren l’illa del Rei com a espai naval amb l’objectiu de fer servei a l’esquadra britànica, que durant el segle XVIII estava escampada per tota la Mediterrània.

La delegació menorquina, una trentena de persones que aquests dies visiten la capital britànica en companyia del president de l’Acadèmia de Medicina de les Balears, Alfonso Ballesteros, es desplaçà ahir a Greenwich, on se signà una carta de germanor entre els dos hospitals. El director del de Greenwich, Martin Sands, i el general Alejandre posaren les seves rúbriques al document.

Segons el militar, l’equip financer de l’hospital anglès visitarà Menorca el 2011, quan es compleixi el tercer centenari de la construcció de l’edifici maonès.

"Aquest viatge que hem fet és molt positiu. Ha servit, sobretot, per augmentar la nostra autoestima. Es tracta de dues construccions molt semblants, amb l’única diferència que l’hospital de Greenwich no ha estat mai abandonat", comentà ahir per telèfon Alejandre Sintes.

Els menorquins regalaren un plànol que reprodueix les instal·lacions de l’illa del Rei i uns llibres sobre la història d’aquest edifici tan emblemàtic de Maó.

El retorn de l’expedició balear és previst per a avui, després de tres dies de trescar pel passat imperial de l’illa i de refermar vincles amb la ciutat que els governà durant 70 anys al llarg de tres dominacions diferents.