TW
0

Palma s’afegí ahir a la llarga llista de ciutats d’arreu del món que sortiren al carrer per reclamar el final de l’ofensiva militar israeliana i el respecte als drets humans a la franja de Gaza (més informació a la pàgina 22). Més de cinc mil persones –més de 7.000 segons els convocants i 3.500 segons fonts policíaques– es manifestaren ahir horabaixa al centre de la ciutat convocats per la Plataforma per Palestina, amb l’adhesió de més de setanta entitats de les Illes Balears. El lema escollit fou "Aturem la massacre del poble palestí".

La crema d’una bandera israeliana –un acte que es repetí en diverses ocasions– donà el tret de sortida a una marxa que sortí puntual a les 17 hores de la plaça d’Espanya. Els assistents corejaren nombroses consignes contra l’Estat d’Israel i en defensa del poble palestí. Crits de "Visca la lluita del poble palestí", "No més matances a Gaza", "Vosaltres sionistes sou els terroristes" i "Al·là és gran" es pogueren sentir al llarg del recorregut, que va transcórrer pel carrer dels Oms, la Rambla, el carrer Unió i finalitzà el passeig del Born. Un grup de manifestants portava una gran bandera palestina de deu metres de llarg.

La manifestació, que incloïa una important presència de la comunitat musulmana de Palma, arribà fins al passeig del Born, on Laura Camargo, portaveu de la Taula per Palestina, llegí el manifest de condemna de la massacre del poble palestí i exigí l’adopció de sancions contra l’Estat d’Israel. El ciutadà pàlestí Abu Mahfud fou l’encarregat de llegir un altre manifest en àrab. El moment més emotiu es produí quan Mahfud telefonà a Gaza i acostà l’aparell mòbil al micròfon, fet que permeté als assistents gaudir del testimoni directe des de la zona de conflicte. "Mai no abandonarem Palestina, mai no desapareixerem", conclogué l’interlocutor. Tot seguit, la interpretació del Cant dels Ocells, de Pau Casals, posà fi a la protesta.

Tanc incendiat

Molt abans, els joves independentistes de Maulets havien protagonitzat una acció simbòlica de protesta contra un tanc israelià al costat de la font de la Rambla. Un al·lot, emmascarat amb un mocador palestí i que duia una estelada a manera de capa, prengué foc a una traca contra un tanc fet de cartró amb l’ensenya de l’Estat d’Israel. Qui també tingué el seu reconeixement fou el president veneçolà Hugo Chávez, per a qui alguns dels presents tingueren un record en agraïment per l’expulsió de l’ambaixador israelià a Caracas.

Representants de partits, sindicats i assocacions ben diverses donaren suport a la protesta. Hi eren Fina Santiago, consellera de Benestar Social del Govern; Eberhard Grosske, tinent de batle de Cort; Nanda Ramon, regidora de Cort; Manolo Cámara, exsenador; Antoni Verger, director general de Mobilitat; Josep Benedicto, secretari general de CCOO; Gabriel Caldentey, portaveu de l’STEI-i; i Pep Juárez, de la CGT. Sobre els atacs contra Gaza, que ja han provocat més de vuit-cents morts, es pronunciaren Santiago i Grosske. La consellera definí l’ofensiva israeliana com una "guerra absolutament desproporcionada", a la vegada que reclamà el compliment de les resolucions de les Nacions Unides. Per la seva banda, Eberhard Grosske reclamà a la comunitat internacional l’adopció de mesures concretes per sancionar l’actuació de l’Estat d’Israel. A Eivissa, d’altra banda, 700 persones es concentraren també en solidaritat amb Gaza.