Lluís PlanasPalma10/01/09 0:00
TW
0

El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, rebaixà ahir l’ambient d’eufòria que es desprengué dijous de la reunió mantinguda a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Francesc Antich per tractar el nou model de finançament. Manera advertí que, tot i el "compromís polític" del president espanyol perquè Balears sigui la comunitat més beneficiada pel nou model, res no estarà garantit fins que el Govern de l’Estat no concreti els recursos addicionals que aportarà al nou sistema i quins criteris de ponderació s’aplicaran a l’hora de repartir-los i distribuir-los. El responsable econòmic de l’Executiu valorà "l’autèntica sinergia" mostrada per Zapatero per acabar amb l’actual greuge de les Illes, però apuntà que, per poder concretar xifres, tot queda pendent "d’elements de caràcter tècnic" i "fonamentals" que s’hauran de tractar a partir d’ara amb el Ministeri d’Economia i Hisenda per tancar un acord definitiu, advertí, entre totes les comunitats autònomes, que tenen interessos diferents.

Així, Manera subratllà que a la reunió de dijous lliurà un document que sintetitzava la posició que defensen les Balears respecte de la proposta presentada pel ministre Pedro Solbes el 30 de desembre passat. El conseller explicà que, encara que s’hagi apuntat que la població serà el registre fonamental del sistema, encara no s’ha explicat de quina manera es ponderarà. Balears necessita que es prioritzi el creixement demogràfic per sobre d’altres criteris com ara la dispersió o l’envelliment poblacional, que defensen altres comunitats, Així mateix incidí que, al marge de la qüestió central de saber el quantum d’allò que hi aportarà l’Estat, també s’han de concretar ara els detalls dels fons de nova creació proposats per Solbes, com per exemple quin termini tindrà l’objectiu del de convergència o el marge del de garantia.

Vol la gestió del 30% dels imposts

Una de les poques qüestions que quantificà ahir Manera és que, pel que fa al Fons de garantia de serveis públics, Balears vol retenir el 30% de la seva capacitat fiscal i que la resta sigui gestionada per l’Estat. El conseller considera que es tractaria d’una "anivellació horitzontal" que compensaria aquelles comunitats que, com Balears, fan un major esforç fiscal. Aquest fons és el que ha de garantir un mateix finançament per càpita en els serveis públics essencials. Una de les qüestions que més preocupa el Govern és que la proposta presentada pel ministre Pedro Solbes estableix un criteri de repartiment a partir del concepte de "població ajustada", és a dir, ponderat per la dispersió demogràfica i l’envelliment poblacional. És allò que defensen, per exemple, comunitats com Astúries i Castella i Lleó, les quals apunten que aquestes realitats els obliguen a fer una major despesa pública per càpita per oferir el mateix servei.