El Pacte abaixa l'exigència de català per al cap de l'agència urbanística

La decisió, que es prengué per unanimitat, no va merèixer cap comentari del conseller responsable del personal i president d’Esquerra Republicana, Joan Lladó. Tampoc la vicepresidenta i responsable de la Política Lingüística, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), no s’oposà a l’esmena verbal de la consellera del Territori, Maria Lluïsa Dubon, perquè es rebaixàs el nivell de català d’aquesta plaça. Dubon justificà la rebaixa perquè es prioritza que sigui un funcionari expert en la matèria i ben preparat, i perquè es pretén que hi puguin accedir funcionaris d’altres administracions. Segons ella, les exigències de la plaça són tan elevades que la petició d’un major nivell de català podrien provocar que quedàs deserta. La responsable recalcà que en cap cas no s’havia d’interpretar com una passa enrere en el procés de normalització.

Amb la modificació, la del director gerent serà l’única plaça, de les sis que hi ha de tècnic de l’administració general a l’Agència urbanística, que no requerirà el nivell C de català. El Consell aprovà la creació de 32 noves places, 16 de vinculades a l’Agència. El PP, per boca del seu portaveu, Jaume Font, considerà "esperpèntic" que el Pacte abaixàs el nivell de català i advertí que això podria crear un greuge comparatiu amb altres funcionaris. Amb tot, advertí que no s’hi oposava si l’objectiu era trobar la millor persona per al càrrec i hi votà a favor. El PP, però, criticà que es creïn dos llocs d’assessor a Cooperació Local (Bloc).

Per altra banda, el Pacte rebutjà la petició del PP per aprovar la modificació definitiva del Pla Territorial en tres mesos. Dubon evità fixar una data, però garantí que la reforma es farà en un temps "prudencial". També rebutjà una petició per cobrar els més de cinc milions que deu a la institució l’empresa Mac Insular, concessionària de la gestió dels enderrocs. El vicepresident Antoni Alemany anuncià que es negocia amb l’empresa per rebaixar la tarifa d’enderrocs sense renunciar a cobrar el deute. Al mateix temps, Mascaró afirmà que no té constància que s’hagi espoliat el castell de Santueri (Felanitx). Finalment, es llegí una declaració institucional de solidaritat amb el poble saharià que incloïa una referència a la guerra entre Israel i Palestina. El Consell mostrà la seva preocupació pel "trencament de la treva" i la "violació dels drets humans" a Gaza.

Lladó diu que el PP és un "sindicat del crim"

PALMA El conseller insular d’Interior i president d’Esquerra, Joan Lladó, qualificà en el ple el PP de "sindicat del crim" i, malgrat que aquests l’instaren a retirar les paraules, no ho va fer. L’afirmació de Lladó es produí després que la consellera del PP, Clara del Moral, denunciàs que ell els contestà a una petició d’informació sobre els llocs de treball del Consell amb una carta dirigida als sindicats en què es negava la informació. Del Moral advertí que el PP no era un sindicat i li féu veure que la informació ja l’havien obtinguda per un altre costat. Llavors Lladó els qualificà de "sindicat del crim". Del Moral demanà a Lladó que retiràs l’expressió i criticà la presidenta, Francina Armengol, per no haver intervingut en la qüestió. Aquesta advertí que no era "la mestra d’uns infants" i que no se n’havia adonat.

La bandera, "un bocí de tela"

Lladó no retirà l’expressió i contestà a Jaume Font (PP), qui li havia retret que qualificàs la bandera espanyola com un "bocí de tela" després que en cremassin una dia 30. Font l’advertí que si no respecta els símbols de l’Estat ha de dimitir i afirmà que no diria el mateix si fos una senyera. Lladó li respongué que l’ultratge als símbols s’ha de despenalitzar i, en canvi, hauria de ser delicte l’inici d’una guerra a l’Iraq que costà 100.000 vides i que Aznar avalà. "Cremaria 100.000 banderes quadribarrades, una per cada persona, si pogués esmenar el que es va fer", sentencià.

El PSIB diu ara que no vol més autovies al pla de carreteres

El conseller de Presidència, Cosme Bonet (PSIB), afirmà ahir que "no és necessari incloure en el pla de carreteres" els "desdoblaments" o autovies que es preveuen perquè, "si són necessaris, serà d’aquí a molt temps". Als passadissos del Consell, Bonet avançà la intenció dels socialistes de modificar, tal com ho advertí el Bloc, el document que s’aprovà inicialment amb el seu vot i que preveia 33,6 km de noves autovies per al període 2017-2024. Bonet deixà clar que "no hi ha divisió" entre PSIB, Bloc i UM, i recalcà que les forces del Pacte acordaren aprovar inicialment, "per una qüestió d’agilitat", el pla que havien fet els tècnics de Carreteres amb el compromís de modificar-lo en el període d’exposició pública perquè se n’aprovàs de manera definitiva un redactat que satisfaci tothom.

El socialista replicava així al PP, que ahir tornà a demanar al Pacte que retiri el pla i en torni a presentar un altre quan s’hagi posat d’acord. La presidenta Francina Armengol els contestà en el ple que "no hi ha motius" per retirar el pla. Sobre el contingut, Bonet avançà que "les variants –previstes– s’han d’analitzar una per una, però és important que quedin fixades per la reserva de sòl". També assegurà que "no és el moment" de parlar del tercer cinturó, "lleument marcat sobre el mapa". El director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar (UM), apuntà que "no hi ha cap tercer cinturó", sinó només "una carretereta entre el camí de Sineu i el camí de la Siquia" que "ve en tots els planejaments des de fa 30 anys".