Balears: l'autonomia més beneficiada per Madrid

Això és el que explicà el president Antich després de reunir-se una hora i mitja amb Zapatero a la Moncloa, un encontre que el president balear valorà de manera "molt positiva" i el considerà "un avanç important". Amb la d’ahir, el cap de l’executiu central tanca la ronda de reunions mantinguda des del mes de desembre amb els presidents autonòmics per parlar del nou model. Com ja havia succeït fins ara, tampoc no es parlà de xifres. El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, apuntà a aquest diari a la sortida de la reunió que fins que el govern de l’Estat no concreti els recursos addicionals que aportarà al nou sistema, ningú no pot saber els doblers que li pertocaran amb la seva aplicació.

Amb tot això, Antich mostrà el seu optimisme perquè durant la reunió li havien traslladat que Balears sortirà guanyant de manera substancial pels recursos que rebrà a causa del gran increment poblacional i els que li pertocaran a través del nou fons de competitivitat, destinat a fer que aquelles comunitats que aporten més al sistema no perdin renda, com és el cas de les Illes. Per aquesta via es poden rebre recursos addicionals per començar la insularitat.

Per la seva banda, el conseller admeté que Zapatero no havia concretat el compromís de garantir que el finançament de Balears se situï ara, al manco, dins la mitjana estatal. "No hem entrat en qüestions tècniques", digué Manera, que avançà que des d’avui mateix la seva àrea obrirà amb el Ministeri d’Economia i Hisenda "un tercer estadi de negociacions per concretar cada concepte que ens pertoca". L’objectiu de Madrid és tancar un acord amb totes les comunitats en el Consell de Política Fiscal i Financera durant el mes de febrer.

"Els darrers seran els primers"

Durant la reunió, el responsable econòmic del Govern lliurà al secretari d’Estat d’Hisenda, Luis Ocaña, un document propi amb les principals consideracions de la proposta pel nou model presentada pel ministre Pedro Solbes el 30 de desembre passat. Una altra esperança dels governants de Balears és l’anomenat fons de garantia, que en principi ha de suposar que totes les comunitats disposin del mateix finançament per càpita per a la sanitat, l’educació i els serveis socials. En definitiva, que el nou model canviï el concepte de solidaritat interterritorial que tant ha perjudicat les Illes en els darrers anys.

Antich explicà quan abandonava la Moncloa que havia agraït personalment a ZP l’interès en la millora de la situació de Balears. Durant la reunió, el president espanyol li digué que, si la premsa li demanava res per ser el darrer a ser rebut, digués que "els darrers seran els primers".

"Prudència fins que no concreti"

El PP balear ahir reaccionà demanant "prudència" sobre el desenllaç de la reunió mantinguda ahir a la Moncloa entre José Luis Rodríguez Zapatero i Francesc Antich. El diputat i portaveu econòmic dels populars, Francesc Fiol, considerà que l’encontre no es podia valorar d’una altra manera en espera que es concretin en xifres les propostes de l’Executiu central. En declaracions a Europa Press, Fiol es mostrà prudent en les seves declaracions perquè "es desconeix quina serà la traducció en xifres i en termes econòmics" dels criteris de ponderació del sistema, un aspecte "que a Balears no se sap" i "ni tan sols el mateix president del Govern —Francesc Antich— ho sap".

El diputat popular recordà que sobre la qüestió del finançament el seu partit ha mantingut una actitud "lleial" i que ara es manté "a l’expectativa" de veure com es culmina el procés de negociació. Fiol comentà que "em sembla bé que es parli d’insularitat", però apuntà que es tracta d’una variable que ja estava recollida en el model de 2001, "com també el de la població", per la qual cosa insistí en la necessitat de conèixer les xifres finals i la situació de Balears en comparació amb la resta de l’Estat. Així, el diputat afirmà que des del PP es té per criteri d’exigència que, "com a mínim", l’assignació de recursos per a les Illes es trobi dins la mitjana de la resta de comunitats.

‘Fins ara només han estat bones paraules’

El Bloc, soci del Pacte, afirmà ahir que la reunió entre Antich i Zapatero no aportà cap novetat sobre el nou model de finançament autonòmic. "Fins ara, només hem sentit bones paraules, però encara no veim fets", assegurà el líder del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM, Biel Barceló. El nacionalista valorà el reconeixement de la població i la insularitat com a criteris a tenir en compte a l’hora de repartir, però advertí que "això no basta". En aquest sentit, afegí que s’ha de compensar també el "dèficit històric" que han patit les Balears des de l’inici de l’autonomia i competències, com carreteres i ferrocarril, que tenen les Illes i no les comunitats peninsulars. Per tot això, Barceló considera que el finançament per càpita de les Balears ha d’estar per sobre de la mitjana. Així, lamentà que no s’hagi concretat encara cap xifra i recordà que, segons els experts consultats, les Illes haurien de rebre entre 400 i 700 milions més anuals.

"Sense definició són retxes dins l’aigua"

"Cap novetat". Unió Mallorquina, soci del Pacte, considerà ahir que després de la reunió entre Antich i Zapatero "es mantenen totes les incògnites" sobre el nou sistema de finançament. A més, "si no hi ha definició i concreció, això és fer retxes dins l’aigua", sentencià el diputat i secretari d’organització de la formació, Pep Melià. El polític reiterà que el model que planteja el Govern central continua sent "absolutament inconcret", perquè es diu que es fonamentarà en la població i que la insularitat serà un criteri corrector quan ja ho eren fins ara i la de les Illes "ha estat la comunitat més perjudicada". Melià destacà que Antich fa una tasca "lloable" per defensar amb xifres que les Balears han estat tractades de manera injusta i el Govern central, "tot i que ho ha assumit de paraula, no veim que ho solucioni". El diputat repetí que UM es manté "ferma" i exigeix que qualsevol canvi suposi, "com a mínim", 700 milions més a l’any per resoldre la "injustícia".