Amb el lema Països Catalans. Un poble lliure al món!, la marxa partirà del passeig del Born a les 18 hores i passarà pel carrer de la Unió, la Rambla, la costa de la Pols, el carrer de Sant Miquel i el dels Oms fins a arribar a la plaça del bisbe Berenguer de Palou, on es llegirà el manifest i tindrà lloc la festa posterior amb el concert a càrrec dels grups Oprimits i Barrumbada.
Segons explicaren ahir els convocants, el manifest d’enguany, llegit per un representant de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, abordarà alguns dels temes habituals en aquesta jornada com el dret d’autodeterminació dels Països Catalans o la llengua i la cultura catalanes, però també farà referència a altres aspectes com la memòria històrica i inclourà una condemna explícita a l’Estat d’Israel pel seu darrer atac a la Franja de Gaza.
Antoni Trobat, del Grup Blanquerna (entitat que forma part de la Plataforma 31-D), assegurà ahir que "cal, més que mai, reclamar a l’Estat espanyol que escolti les demandes del poble perquè puguem exercir el dret a l’autodeterminació".
Més enllà del finançament
Curiosament, tot i que la consigna de la Diada està plantejada en clau d’alliberament nacional dels Països Catalans, partits com el PSM-EN i ERC utilitzaren l’acte per parlar sobre com encaixa l’autonomia balear en el sistema econòmic de l’Estat espanyol. Així, tornaren a insistir en al millora del finançament per a les Illes.
Per exemple, Antoni Noguera, del PSM, es mostrà preocupat perquè Zapatero no s’hagi reunit encara amb Antich, president del territori pitjor finançat de l’Estat, mentre que Joan Lladó, d’ERC, fou pessimista respecte a la reforma del sistema de finançament.
En canvi, Antoni Trobat, del Grup Blanquerna, anà més enllà que els seus companys i plantejà la necessitat de superar el marc actual, ja que assegurà que l’Estat de les autonomies no ha servit per solucionar els problemes del poble català.
Entre les entitats convocants de la manifestació hi ha organitzacions cíviques com el Grup Blanquerna, l’Associació de Senegalesos de Mallorcai i el Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria; partits polítics com el PSM i les seves joventuts, ERC i el seu sector juvenil, el Bloc per Mallorca i l’Entesa per Mallorca; sindicats com l’STEI-i i la Unió Obrera Balear; i els col·lectius de l’esquerra independentista de Mallorca, l’organització juvenil Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Trols espanyols, a espanya vos esperen amb es braços oberts. Els mallorquins veritablement no alienats i sense malaltia d'odi (concretament auto-odi) són els que no han renunciat a la identitat històrica dels mallorquins, és a dir la catalana.
"Avui a les 18,00 h, tots i totes, nacionalment catalans i catalanes estarem al Passeig del Born de Palma" Si cabéis en una cabina de teléfonos! Bueno, espero que este año no gritéis GORA ETA como el año pasado. Si es que sois los mismos perros con distintos collares.
Els catalanistes sou uns malalts d´odi. Gràcies a Deu només sou una petita part dels mallorquins. La majoria no compartim vostra submissió al catalanisme. Si tant vos agrada ser catalans només heu d´agafar l´aviço: En 30 minuts estireu a Catalunya. Jo m´estim més ser mallorquí i no un venut.
Jo, com en Ramon Llull, som un català de Mallorca. L'odi d'en Xarsa és comprensible, ja que hem estat invadits pels castellans, on tenen clar el "Divide et vinces", Sr Xarsa ha de mirar un metre més enllà i fer crítica de la propaganda espanyola. A les Illes Balears i al País Valencià és innegable la realitat d'una cultura unida per la llengua, i s'hi t'hi fixes només la discuteixen els que defensen l'espanyolisme. Els bilingüistes, els gonelles, botiflers, blaveros, són tots el mateix:espanyolistes disfressats amb pell de mè.
Per molt que a n'es catalanistes els hi molesti, els mallorquins no som catalans i no en volem sabre res dels països.
El problema és que ens han fet identificar català = de la CAC. En aquest cas només es parla d'empadronament a un municipi d'una administració concreta. Aquest fet no té cap valor a efectes del Poble històric del que formes part, sinó que és una simple qüestió burocràtica que respon a la oficialitat del moment. Cal diferenciar aquest concepte del fet de formar part del poble català. Una cosa és una comunitat autònoma i l'altra un poble mil·lenari. El poble existeix al marge de la oficialitat que s'estableix des de madrid. És més, aquest poble existeix també fora de l'estat espanyol. En conclusió, hem de saber quan parlam de català en referència a la CAC, i quan parlam de català com a referent al poble mil·lenari que fa segles es va establir a Mallorca.
senyor mai, no sé que seràs tu, però els catalans fa prop de vuit segles que esteim establerts a aquetes illes. Mentre hi quedi un català a Mallorca, els catalans seran els veritables mallorquins. El poble català és més antic que les províncies, les autonomies, i els regnes. Avam si ara deixarem de ser catalans perquè tu ho diguis!
A MAI:...Ni els argentins serán mai castellans; ni els australians anglesos, ni els de Quebec (canada) serán mai françesos. Efectivament, els mallorquins no serem mai catalans -tot i tenir la mateixa llengua i una cultura molt semblant- : No es pot naixer a dos llocs alhora. Sr. Mai: NO T'ENTERES DE RES!!!.
A Mai, I MOLT MANCO SEREM FORASTERS ESPANYOLS NI BOTIFLERS GONELLES renegats com tú
Alla ens hi veurem!