TW
0

Catalunya i les Balears exigeixen al Govern central que concreti d’una vegada les quantitats econòmiques que suposarà per a cada comunitat la implantació del nou sistema de finançament, que tindrà efectes a partir de l’1 de gener perquè, si no, és impossible valorar la seva bondat.

Aquesta és la conclusió de la reunió mantinguda ahir a Barcelona entre el conseller català d’Economia, Antoni Castells, i el balear, Carles Manera. Ambdós creuen fonamental conèixer quina quantitat addicional aportarà l’Estat en el nou sistema, perquè això serà clau per saber què rebrà cada territori.

"La fase dels criteris està superada, ara cal concretar numèricament quant posarà l’Estat sobre la taula per mantenir l’statu quo i, alhora, millorar la situació de comunitats com les Balears, perjudicades durant els darrers anys", afirmà Manera, qui recalcà que Madrid ha de fer passes "més decidides" en aquesta direcció.

El conseller admeté que, si s’aplica el criteri de població, tal com planteja el Govern central, Balears en sortirà beneficiada, però evità valorar xifres concretes, com la dels 740 milions addicionals per a Balears, que han plantejat alguns mitjans. La xifra surt d’actualitzar la població, ja que el sistema actual té en compte el cens de l’any 1999 i de llavors ençà viuen a les Illes 250.000 persones més.

Manera defensà que el Govern central recorri al deute públic per posar més recursos al sistema de finançament, sobretot perquè el que s’ha de finançar és Educació, Sanitat i Serveis Socials. Segons el conseller, l’Estat, a diferència de les comunitats, té marge de maniobra amb el deute públic i, si l’incrementàs, tindria pocs costs i podria transferir a les comunitats recursos necessaris per millorar serveis bàsics per als ciutadans.

Tot i que el president Antich ha conversat en les darreres hores amb el president espanyol, Rodríguez Zapatero, ambdós no es reuniran fins al gener.

El PP vol explicacions d’Antich al Parlament

El PP registrà ahir al Parlament una sol·licitud perquè el president del Govern, Francesc Antich, comparegui de manera urgent i extraordinària a la Cambra per donar explicacions sobre les negociacions amb l’Estat per al nou model de finançament autonòmic i quina és la posició de les Balears en aquest sentit.

La presidenta dels populars, Rosa Estaràs, criticà ahir Antich perquè "ell mateix assegura que a partir de l’1 de gener tindrem nou finançament, però avui no en sabem res, ni què vol el nostre Govern, ni què ha demanat, ni tampoc si Zapatero ens ho pensa donar". Estaràs instà el president del Govern a comparèixer al Parlament tan aviat com sigui possible dins el nou any i a donar una xifra sobre el que creu que ha de rebre Balears amb el nou sistema. "Fins i tot els seus socis, el Bloc i UM, han dit el que volen, però d’ell no sabem res i els ciutadans mereixen una explicació", insistí.

La presidenta del PP també criticà que Antich no hagi informat encara l’oposició sobre l’avanç de les negociacions i recordà que el seu partit ja ha apuntat que les Illes haurien de rebre entre 600 i 1.000 milions d’euros més amb el nou sistema. A més, considerà irrenunciable que Balears se situï almanco a la mitjana estatal.

"Hem perdut un any"

Estaràs aprofità ahir per fer un balanç de l’any i acusà l’actual Executiu d’"haver perdut un any" per afrontar la crisi econòmica, per tracar-se "d’un Govern de sis partits, dèbil, inconsistent i incapaç". La presidenta del PP digué que a les Balears ara tots els indicadors econòmics són negatius, de la mateixa manera que durant el Govern del Pacte de Progrés (1999-2003).

Ll.P.