TW
0

Sentir coses com "Que em boleu dir quina hora és?" o "Mamà, ara estic a la plaça Maior. No bendré fins a les buit" és un fenomen habitual en el parlar col·loquial, sobretot a Palma. De tan freqüent com és, ja ningú no s’espanta de sentir aquests errors.

Si es parla de llengua formal, però, la cosa canvia. Tot i que es considera inadmissible que algú en un discurs digui incorreccions com les esmentades, n’hi ha que les fan sense mossegar-se la llengua. Per això, ara, el Consell de Mallorca ha editat un manual per tal d’esmenar els errors fonètics, sintàctics o de vocabulari que estan més escampats dins la parla de Mallorca.

El llibre va destinat a tots aquells professionals que empren la llengua com a eina bàsica del seu treball: professors, conferenciants, periodistes i, també, polítics.

La llengua catalana a Mallorca: propostes per a l’ús públic, d’Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera i Joan Melià, també és, però, una bona eina per a tots aquells que es vulguin dirigir amb correcció a un auditori determinat. Tant és si es tracta del president de veïns d’una finca de pisos com de l’encarregat de llegir el manifest d’una concentració a favor de la llibertat del poble saharià.

"Tradicionalment –diuen els autors en la introducció– la interferència [del castellà, s’entén] havia consistit principalment en la introducció de paraules de la llengua espanyola en el corpus lèxic dels catalanoparlants. [...] Però la cosa ha esdevingut alarmant quan, com a conseqüència de la generalització de la pràctica del bilingüisme, la interferència ha començat a destruir l’estructura fonètica i sintàctica de la nostra llengua. Fenòmens com el parlar bleda, pèrdua del so de v, ensordiment de consonants sonores, trastorn de les palatals o, pel que fa a la sintaxi, caiguda de diversos pronoms febles, construccions pronominals que mai no havien existit, trastorn de l’ús dels verbs ser i estar i molts altres són fets alarmants que reclamen una política de redreçament en la qual caldria no plànyer esforços".

El llibre ja es pot adquirir al preu de sis euros, segons informà Rosa Barceló, directora insular de Política Lingüística, qui assegurà que "el seu preu és modest perquè des del Consell allò que ens interessa és que arribi a moltes de persones".

D’altra part, es té constància que alguns polítics ja en tenen un damunt el comodí. Es tracta d’aquells que, en parlar, s’hi miren, en allò que diuen. Són aquells que saben que la llengua que empren a la palestra esdevé un model per molts dels que els senten (que no és el mateix que els que els escolten).