El Govern només acceptarà un model de finançament que situï Balears a la mitjana de les comunitats autònomes –ara és a 20 punts per sota– i que redueixi de manera substancial el dèficit fiscal, que suposa el 14 per cent del PIB de la comunitat, el més elevat de l’Estat. Les negociacions bilaterals amb el Govern central han de contemplar aquestes dues premisses perquè les Illes deixin de ser la regió més mal finançada de l’Estat i, malgrat això, hi continuï sent solidària. També té clara una cosa i assegura que "si Catalunya estreny i aconsegueix els seus objectius, Balears també trobarà elements positius".
Així ho va afirmar ahir el conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, per qui no és "comprensible" que les Illes no disposin del finançament necessari per a educació, sanitat i serveis socials i, alhora, aportin una mitjana de 230-240 milions d’euros a l’Estat a través del Fons de suficiència. Així, en les seves relacions amb Madrid el Govern balear està adoptant una tàctica diferent de l’estratègia de la Generalitat. "És normal que Catalunya plantegi les coses de manera tan frontal perquè és una comunitat forta, amb una demografia que l’empara i una presència política a Madrid molt poderosa". Però Balears, amb un milió d’habitants, "ha de liderar una negociació astuta, encara que igual de bel·ligerant".
"No podem fer la guerra a canonades i hem d’arribar als mateixos objectius mitjançant procediments diferents", va justificar el conseller. En aquest context, va recordar que el criteri demogràfic ha de prevaler en la negociació, un aspecte que el Govern preveu tenir en compte. Així ho va fer saber el Ministeri en la reunió bilateral mantinguda amb el secretari d’Estat d’Hisenda i Pressuposts, Carlos Ocaña, divendres passat. El model actual de finançament computa a les Balears 700.000 persones i en som 1.000.080. L’Estat invertirà a través dels Pressuposts per al pròxim any 421 milions d’euros, un 40% més que en 2008 i un 80% més que el 2007. "Continuam per sota la mitjana, però és innegable que en dos anys s’ha fet una millora substancial", va manifestar.
En aquest punt, Manera va remarcar que si l’Estat vol mantenir l’actual estatu quo, és a dir, que les regions que amb l’actual sistema es veuen beneficiades (Múrcia, Andalusia, Galícia, Extremadura, Astúries, Aragó) mantinguin els seus ingressos, mentre les que es veuen perjudicades (Balears, Madrid, Catalunya) se situïn en un nivell equitatiu, "el Govern ha de posar molts diners sobre la taula". "El ministre Solbes sap quins doblers ha d’assignar a les Balears, però no m’ho dirà perquè necessita parlar abans amb totes les comunitats", va exposar Manera. El catedràtic Guillem López Casasnovas estima que amb el nou model de finançament Balears hauria de rebre anualment una forquilla entre 380 i 700 milions addicionals en recursos. El conseller va rebutjar apuntar una xifra. "No puc mostrar les meves cartes abans de temps. Forma part de la negociació", va concloure.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.