Andreu PerellóPalma19/12/08 0:00
TW
0

L’intens flux migratori dels darrers anys ha contribuït a situar les Illes Balears com un dels territoris amb la població més jove de tot l’Estat. Un 13,69 per cent dels residents a l’Arxipèlag té més de 65 anys. Aquesta xifra se situa gairebé tres punts per sota de la mitjana estatal, amb un 16,66 per cent de persones majors de 65 anys, i contrasta amb Castella-Lleó –22,52%–, Astúries –21,91%– i Galícia –21,58%. Balears es col·loca, d’aquesta manera, com la segona comunitat amb un percentatge menor de majors de 65 anys, només superada per les Illes Canàries, amb un 12,44 per cent. Així es recull en un estudi publicat en l’Anuari de l’envelliment de les Illes Balears 2008, elaborat per la Càtedra de Gerontologia Educativa i Social de la UIB.

L’estudi L’envelliment demogràfic a les Illes Balears, obra de Silvia Carretero i inclòs en l’anuari, destaca que la immigració arribada en els darrers anys ha contribuït a retardar el procés d’envelliment. ABalears, com a l’Estat espanyol, l’arribada de població nouvinguda ha estat la causa principal del creixement demogràfic. No es tracta només de l’aportació de població estrangera jove, sinó també de l’arribada de dones en edat de procrear. De fet, el 26 per cent de les persones nascudes el 2007 ho feren de mares estrangeres, segons s’assenyala en l’estudi.

Més grans, més reptes

Les Illes Balears no aconsegueixen, però, sortir de l’envelliment demogràfic progressiu que afecta els estats europeus. L’estudi destaca com a causes d’aquest procés la disminució de la natalitat, la millora de l’esperança de vida –de 69,7 anys en els homes i 74,0 en les dones– i l’arribada a la tercera edat de generacions més nombroses que no patiren els efectes de la Guerra Civil. En aquest sentit, el treball de Silvia Carretero apunta que l’envelliment planteja nous reptes socials per afrontar a curt termini. El treball mostra que la sostenibilitat del sistema de pensions i de la seguretat social, l’increment de la demanda sanitària i social, i el mercat de treball són els àmbits que es poden veure afectats per aquest procés.

D’altra banda, l’estudi destaca també el procés de feminització de la vellesa, que atribueix a la supermortalitat masculina en edats més joves. I en aquest aspecte es destaca també l’efecte de la Guerra Civil, que reduí sobretot els efectius masculins. Finalment, el treball identifica els pobles de l’interior de Mallorca com els més envellits, com Sant Joan –25,40%–, Ariany –29,54%– i Maria de la Salut –24,73%.

Pensions baixes i pocs recursos

La mitjana de les pensions a les Illes Balears se situà el 2007 en els 688,37 euros, segons l’estudi Envelliment, salut i serveis socials: alguns indicadors, elaborat per Enrique Campos i per Catalina Andreu. Aquesta xifra col·loca les pensions balears com una de les més baixes de l’Estat, només per damunt de Múrcia (677,05 €), Extremadura (643,75 €) i Galícia (627,64 €) i lluny de la pensió mitjana del País Basc (966,52 €).

L’estudi, a més, constata la manca de recursos sanitaris específicaments geriàtrics i de recursos socials. Així, assegura que Balears es troba també en aquest camp per sota de la mitjana estatal.Finalment, el treball destaca que tres de cada quatre persones d’entre 65 i 70 anys consideren que la qualitat de vida és bona.