TW
0

Lord Anthony Giddens (Londres, 1938) és un dels sociòlegs més influents. És el pare de la Tercera via, la teoria que inspirà l’acció política de Tony Blair. Ahir va venir a Palma convidat pel Consell per oferir la conferència El paper d’Europa entre la Xina i els Estats Units.

La Xina seria el poder econòmic, els Estats Units serien el poder polític i militar i Europa...?

La Xina no és només un poder econòmic, intenta guanyar influència política a Àfrica o l’Amèrica Llatina. El poder militar dels Estats Units està limitat perquè no pot posar ordre en un país petit com l’Iraq i és obvi que Europa no serà mai cap estat-nació, però voldria ser com els Estats Units. Jo no som gaire optimista.

Amb l’actual crisi financera internacional, el neoliberalisme ha mort?

El neoliberalisme ha mort. La visió que el mercat podia resoldre el 85% de les coses s’ha acabat. L’estat no pot deixar-ho tot al mercat. Ara bé, tampoc no pot tornar a ser el centre de tot, no hi pot haver una reacció forta contra els mercats perquè hi ha actuacions que just poden solucionar ells. S’han de regular, però també necessitam gent que arrisqui.

Amb una autoritat financera mundial, no ens hauríem trobat així?

És molt difícil que existeixi. Les entitats d’ara, com el Fons Monetari Internacional, estan dominades per països occidentals i això fa recelar la resta. S’ha d’intentar aprofitar les que hi ha o fer-ne de noves. Aquesta és la primera crisi global de la història i, per fer-li front, cal un regulador global. Sense aquestes solucions, tindrem problemes.

La Tercera via és que governs d’esquerres ajudin els bancs a afrontar la crisi?

La Tercera via tracta de reconciliar les dues vies de després de la Segona Guerra Mundial: la del comunisme i la socialdemocràcia tradicional i la neoliberal. Es tracta de donar un rol efectiu a l’acció pública i no des de l’estat tradicional, però sense anar contra el mercat, només se n’han de controlar els excessos.

En les respostes a la crisi l’estat intervé, però no com abans.

Ningú no havia predit la situació actual. L’estat ha d’actuar, però no com als cinquanta. No es pot tornar al pensament keynesià perquè funcionava en un món pre-global, però no en un de globalitzat. Tothom cerca solucions però ningú no té la resposta i no hi és en els llibres de Keynes. S’ha de mirar cap endavant i no s’ha de recórrer a les solucions tradicionals, se n’han de trobar de noves.

A les Balears mai no ha governat l’esquerra sola. Just ho farà des del centre?

Fa 25 anys, els partits d’esquerres eren de classe i ara els obrers només són el 16% de la població. El perfil sociològic ha canviat i, per tant, s’han d’apropar al centre.