Primera nit contra Bolonya

La protesta, iniciada dilluns al matí per una cinquantena d’estudiants, es mantingué en augment al llarg de l’horabaixa sense interferir en les activitats acadèmiques de la facultat. Cartes, converses, però també moltes hores d’estudi i lectura, serviren per passar l’horabaixa al vestíbul del Ramon Llull. Al llarg del dia, els ocupants s’havien dividit les tasques. Mentre uns ambientaren l’entrada amb diverses pancartes contra Bolonya, altres s’encarregaren de proveir l’assemblea de queviures. En aquest punt gaudiren de la col·laboració del Consell d’Estudiants i de diversos bars de la UIB, que hi aportaren desenes d’entrepans de manera desinteressada.

Concert improvisat

Al vespre, amb les classes acabades, dos professors de Magisteri, Biel Oliver Majoral i Antoni Artigues, anaren fins a la facultat per mostrar el seu suport als tancats. Ho feren després d’haver presentat a l’horabaixa el disc Cançons republicanes en el mateix campus. Majoral regalà als universitaris el "Jo sóc català" de Pere Capellà, acompanyat per les guitarres de Delfí Mulet i Jordi Oliver. "Hi ha professors que també vos feim costat", els animà Majoral tot fent memòria de la desena de facultats ocupades arreu del país, de Girona a Alacant. Tocades les deu, i una vegada acabada l’actuació, els crítics amb Bolonya es reuneixen en assemblea. Quedaven encara detalls per resoldre i la reunió s’allargà fins a la mitjanit al menjador de la facultat.

Els estudiants preparen per als pròxims dies tallers i xerrades informatives sobre Bolonya, però estudien dur a terme un referèndum entre la comunitat universitària. A més, un dels objectius marcats és aconseguir suports entre el professorat. De moment, ja n’han rebut diversos a títol personal. Ara, volen que aquests suports es facin públics per donar encara més força a les seves reivindicacions. Acabada l’assemblea, es reuniren les diferents comissions –comunicació, logística, activitats, seguretat, informació– per preparar la jornada següent. Mentrestant, la resta d’ocupants gaudiren de les guitarres d’alguns dels seus companys. A poc a poc, però, els acords s’apagaren i, passades les dues, el vestíbul restà en silenci. Només un grup d’irreductibles allargà la nit, sense ser conscients que l’alba arribaria abans d’hora. El personal de neteja encengué els llums quan faltava un quart per a les cinc.

Dues hores i mitja més tard, també hi féu acte de presència el personal d’administració i serveis que, entre bromes, comentaren la insòlita situació. Els més matiners, aquells qui tenien classe a primera hora, s’alçaven vestits amb el pijama, mentre els professors, alguns estranyats, se’ls miraven de dalt a baix. I la protesta contra el pla Bolonya es mantenia en marxa per segon dia.

Fins divendres... però, i després?

Els estudiants crítics amb el pla Bolonya mostraven ahir una eufòria continguda per l’evolució de la protesta. No hi esperaven tanta participació el primer dia, reconeixien alguns, la qual cosa podria ajudar a allargar la tancada. A ningú no ignorava, tanmateix, que la proximitat de les festes nadalenques pot jugar una mala passada a les mobilitzacions contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. El pròxim divendres, 19 de desembre, acaben les classes a la Universitat. Serà llavors quan els universitaris hauran de decidir si mantenen l’ocupació de manera indefinida o si, per contra, posen fi a la tancada, que a hores d’ara ja ha estat un èxit.

El primer objectiu sembla assolit. Han aconseguit el ressò mediàtic que cercaven i la UIB s’ha inscrit en el mapa d’universitats ocupades. La segona fita, mantenir el nivell de participació en les ocupacions, semblava ahir fàcil de mantenir. Els estudiants ja han començat a organitzar torns per garantir la presència contínua de gent al vestíbul de la facultat de Filosofia i Lletres. Fins divendres, però, l’Assemblea contra Bolonya també ha d’afrontar el repte d’organitzar una consulta, que en cap cas no serà vinculant, sobre l’aplicació de la reforma de les titulacions. Sense deixar de banda el futur de l’ocupació.