TW
0

El nom d’Eberhard Grosske sonà molt fort abans de la primera assemblea general d’IU de dia 17 de novembre passat. Fins i tot durant la reunió hi hagué puntes que feien pensar que seria el candidat amb més suport. A poc a poc el foc es va anar apagant fins que d’aquella assemblea no sortí cap successor de Gaspar Llamazares. A partir d’aquí el seu nom es debilità, fins al punt que diumenge el sector ‘llamazarista’ s’inclinà per retirar la candidatura de Grosske per evitar la divisió dins el partit. Això féu que s’obrís el camí perquè Cayo Lara, del PCE, ocupàs el càrrec.

Per què els seus temes sempre fan molt de renou al principi i després s’apaguen de cop?

Ja, ja... et refereixes a la Colcada de Reis?

Podria servir d’exemple, també. Però en aquest cas em referia a la seva candidatura. En un matí, desapareix...

IU no és una competició entre les diferents famílies que l’integren. És un projecte fràgil del qual hem de tenir cura. El procés de refundació s’havia de fer des de l’acord general. S’ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat per obtenir un consens majoritari.

El 55% de vots per a Cayo Lara no és un consens majoritari...?

Cayo Lara representa una part d’un partit que inclou cinc famílies organitzades a l’entorn d’IU. És evident que representa una majoria minoritària. Allò més important és que ahir hi hagué aquesta voluntat d’arribar a un acord

El gest de no cremar el seu nom podria beneficiar-lo en renovacions futures?

No té res a veure amb cremar o no persones, és un problema de fer un exercici de responsabilitat pel bé del partit i de l’esquerra. Pensa que anàvem a una assemblea que s’havia anat coent amb molta de tensió. Per això crec en la refundació del partit sobre els mateixos fonaments i valors que ens hi van animar fa 22 anys. Però ho hem de fer escoltant l’entorn social.

Parlau de responsabilitat, però els seus contrincants no retiraren la candidatura...

Potser ho haurien d’haver fet, però això ara ja no ens preocupa.

L’esquerra estarà unida algun dia?

Els partits majoritaris usen el poder com a principal element de cohesió interna. Nosaltres no podem, ni hem de voler, acollir-nos a aquest mecanisme. L’esquerra fa projectes sobre idees, imaginam mons millors i així és més fàcil que hi hagi criteris diferents. Mai no serem, ni hem de voler ser, una organització en què tots pensem igual..., hem de ser una pinya en l’acció política.

Aconseguirà Lara el que no ha pogut fer Llamazares?

No es pot culpar Llamazares de no tenir bona convivència política. Ara, Cayo Lara, una persona honrada, és qui es troba a la política per idees i no per ambició.

Estarà més per Palma, ara?

L’assemblea ha pres molta de dedicació, però ara podré bolcar-me més en Palma. Tot i que sempre estic enganxat al tren del meu partit.