TW
0

El nombre d’estudiants per aula s’ha incrementat de manera considerable aquest curs als centres d’ensenyament públic, fins al punt de superar els màxims establerts per les autoritats educatives. Així ho han denunciat en reiterades ocasions d’ençà que s’inicià el present curs tant els diferents sindicats de professors com les associacions de pares i mares d’alumnes. La legislació educativa vigent a les Illes Balears estableix un màxim de fins a 26 alumnes per grup en el cas dels cursos de P3 d’Educació Infantil i de 25 per als cursos de P4 i P5. Per a Primària, el màxim establert se situa també en 25 alumnes.

Aquesta xifra es veu incrementada fins als 30 escolars per aula per a l’ESO i el Batxillerat. Unes recomanacions que, segons el FE-CCOO, s’incompleixen arreu per la "manca de previsió" dels darrers anys de les autoritats educatives balears. Un dels casos extrems es produeix en un dels cursos de Batxillerat que s’imparteixen a l’IES Ramon Llull, de Palma, on s’ha arribat al màxim de 39 alumnes en un mateix grup-classe, segons les dades de què disposa la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres (FE-CCOO) i que haurien estat aportades pels mateixos docents. El sindicat també destaca el cas d’alguns cursos d’ESO de l’IES Ses Estacions, de Palma, on s’assoleix la xifra de 32 alumnes per aula. En molts altres casos, tal com es reprodueix en el gràfic d’aquesta mateixa pàgina, no s’assoleixen situacions tan greus, però se supera també el nombre màxim d’alumnes.

Repercussions

Des de FE-CCOO, el secretari d’acció sindical de la federació, Miquel Àngel Molina, insisteix que les elevades ràtios d’alumnes per aula repercuteixen de manera negativa en la tasca docent i en el procés educatiu. "Amb tants alumnes, els professors es veuen obligats a reduir el temps d’atenció dedicat a cada estudiant i, evidenment, això influeix en l’aprenentatge dels escolars", recorda Molina. Per aquest motiu, Molina reclama al departament que encapçala Bàrbara Galmés "un esforç" per posar remei a aquesta situació.

La seva opinió és compartida també per l’STEI-i. Aquest sindicat ja manifestà en el seu moment la disconformitat amb la decisió de la Conselleria d’Educació i Cultura d’ampliar les ràtios dels grups d’Educació Infantil de 3 anys fins a 26 infants per aula. Les dades aportades per FE-CCOO contrasten amb les xifres oficials que recollí el Ministeri d’Educació, Política Social i Esports per al curs 2007/08. Segons les dades ministerials, en el curs anterior, les mitjanes, tal com es pot observar en el gràfic adjunt, se situaven molt per sota de les recollides pel sindicat a principi del curs actual. A més, en el cas de l’ensenyament privat, les ràtios foren el 2007/08 lleugerament superiors respecte dels centres públics.

La diversitat s’atén
a l’escola pública

Els centres públics acullen la major part de les situacions de diversitat educativa en l’ensenyament de les Illes Balears. Immigració i alumnes amb necessitats educatives especials es concentren a les escoles públiques. Així es destaca en l’Anuari de l’educació de les Illes Balears 2008, que es presentà dimarts passat. Pel que fa a la immigració, el 82,8 per cent de l’alumnat estranger, 19.586 de 23.638, es concentrà el curs passat en els centres de titularitat pública. Només el 17,2 restant, 4.052, ho féu en els centres privats o concertats, segons les dades publicades pel Ministeri d’Educació, Política Social i Esports.

En qualsevol cas, tant CCOO com STEI-i ja han advertit en diverses ocasions que no tots els centres són iguals. Així, es poden trobar també centres públics on la presència d’immigració és mínima i, en canvi, centres concertats on la seva presència és notable. Els sindicats apunten, en aquest sentit, que allò que es dóna és la concentració d’alumnat estranger en determinades zones on la presència de població nouvinguda és majoritària. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials, els percentatges són bastants semblants. Segons l’estudi L’Educació Primària a les Illes Balears, elaborat pel professor Josep Lluís Bonnín Roca i comprès en l’Anuari, el 69,2 per cent dels alumnes amb necessitats educatives especials foren escolaritzats el curs 2006/07 en la xarxa pública i només el 30,8 per cent en els centres privats-concertats.

Aquests estudiants representen un 3,6 per cent del total d’escolars d’Educació Primària. Bonnín destaca en l’estudi el fet que, paradoxalment, l’alumnat amb altes capacitats, aquells que popularment es coneixen com a superdotats, es reparteix a parts iguals entre la xarxa pública i la privada-concertada. Aquest alumnat representa, però, tan sols un 2 per cent dels estudiants amb necessitats educatives especials.