Les famílies de Balears més riques tenen menys problemes de salut que no les més pobres. Així ho demostra l’Enquesta de condicions de vida de les Illes Balears, que també posa de manifest importants desigualtats en el nivell educatiu que van paral·leles a les diferències en el poder adquisitiu de les llars. L’estudi divideix les famílies balears en funció dels seus ingressos i crea quatre grups: els més pobres, els pobres, els rics i els més rics.
Segons aquest estudi, recollit a la Memòria de 2007 del Consell Econòmic i Social, mentre que un 33% de les famílies més pobres tenen algun membre amb mala salut, només un 6% de les més riques en tenen algun en aquesta situació. El mateix passa amb les llars amb algun membre amb malalties cròniques o amb limitacions per a les tasques diàries, on es reprodueix la relació positiva entre l’estat de salut i el nivell d’ingressos familiar. L’enquesta evita entrar en la direcció causal entre les dues variables, salut i ingressos, però apunta que una via alternativa per reduir les diferències en el benestar material entre els individus es troba en la inversió en sanitat.
Val a dir que l’informe situa el llindar d’ingressos en els 9.161 euros anuals a Balears, una xifra superior al llindar de l’Estat, situat en els 7.874 euros anuals per a l’any 2007. Aquell any, l’ingrès mitjà de les famílies balears se situà en els 26.837 euros, mentre que a l’Estat fou de 24.525 euros. Pel que fa a l’educació, l’estudi mostra que com més elevat és el nivell d’ingressos de les llars, més elevat és el nivell educatiu assolit pels seus fills. Especialment significativa és la diferència en l’educació universitària perquè mentre que tan sols un 10% dels fills de famílies pobres hi arriben, ho fan un 38% dels fills de rics.
D’aquesta manera, tot i la possibilitat d’accedir a l’educació a un cost reduït en l’ensenyament públic, es demostra un important biaix en el fet de mantenir les desigualtats d’ingressos a escala intergeneracional. Però si a nivell de salut i educatiu es visualitzen importants desigualtats paral·leles a les diferències en el poder adquisitiu, en el cas de les condicions de l’habitatge, en canvi, no s’aprecien distincions significatives si es divideix la població en funció de la renda, excepte en les llars més riques, que mostren una situació clarament millor. Així, així com entre els més pobres hi ha un 27% de famílies amb problemes d’humitats, entre els rics el percentatge davalla al 19%. I és que a les Illes Balears un 53% de les famílies tenen alguna dificultat per arribar a final de mes (a l’Estat són un 59%), però si només es miren les famílies més pobres, el percentatge s’incrementa fins al 63%. Si pel contrari es miren els més rics, descendeix fins al 35%.
Més ingressos que la resta i millor distribuïts
L’estudi del Consell Econòmic i Social també mostra com les famílies de les Illes Balears tenen major capacitat adquisitiva mitjana que les del conjunt espanyol i una distribució més igualitària de la renda. Concretament, els ingressos mitjans se situen un 14% per sobre de la mitjana espanyola, igual que a Madrid, Navarra, Catalunya i el País Basc. Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa se situen a la coa de l’Estat. Pel que fa a la distribució de les rendes, els indicadors de desigualtat n’assenyalen una de més igualitària en el cas balear que per al conjunt de l’Estat. Això no obstant, les diferències entre els punts extrems són més amples a les Illes que a la resta de l’Estat espanyol. Per altra banda, també es detecta una millor situació de Balears per comparació amb la mitjana espanyola en els diversos indicadors de pobresa que s’utilitzen en l’estudi.
Un 15% de pobres
Així, la taxa de risc de pobresa de les Balears se situa en el 15% de la població, tot i que és del 15,8% en el cas espanyol. En el cas balear, el llindar d’ingressos per adult era de 9.161 euros any el 2007 i a l’Estat és de 7.874 euros per any. Això vol dir que 15 de cada cent famílies de les Illes tenen ingressos inferiors als 9.000 euros anuals. Pel que fa a la taxa de llars en risc de pobresa extrema, comporten un 5,1% a les Balears i un 5,2% a l’Estat. Es tracta de famílies que gairebé no tenen recursos. Finalment, la taxa de pobresa infantil de Balears és del 12% , un percentatge lleugerament inferior al de l’Estat espanyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És clar que les enquestes no es poden extrapolar a països on hi ha desigualtats extremes o a èpoques antigues en les quales els rics eren molt rics i els pobres molt pobres. En aquests casos sobreviure depend de tenir recurssos econòmics, però afortunadament en la nostra societat ningú es more de fan i la majoria de la gent se situa en una franja mitjana social i econòmicament xerrant. I a més dels doblers també l'estil de vida i sobretot el nivell educatiu influeix en aquests parametres.Els hàbits alimentaris més saludables no són els més cars i l'informació està a l'abast de tothom . L'ensenyament és gratuït llevat de la universitat i hi ha ajudes i formació en els ajuntaments , sindicats, etc. No tot es qüestió de doblers; com diu Obama "Yes, we can" ......si volem
Encara record com ma mare, molt franquista ella, tenia sa dèria que es pobres tenien mellor salut que es rics i eren més feliços, que s'excés de sous només duia problemes i que es rics patien molt d'obesitat per falta d'exercici i totes aquestes coses que se'n deriven; no podia entendre que sa manca de recursos econòmics també i sobretot influïa en es fet de tenir mala salut. Vaig estar anys a desenpallegar-me de ses idees que m'havia inculcades. Record també, i això no és de Balears, com a Bangla Desh, sa contaminació amb productes químics de ses aigües per part de determinada indústria multinacional havia fer augmentar alarmantment es casos de càncer (que diuen que és una malaltia de rics) i que en general a's països des tercer món ses empreses tabaqueres no miren tan prim a s'hora de dotar ses cigarretes d'elements que pal·liïn es efectes nocius des tabac. I què em direu d'allò que passà a Bhopal, a l'Índia? S'han de rompre mites.
Els rics no tenen calls a les mans , ni pateixen assetjament laboral a les oficines. No passen gens de pena per sobreviure, s'alimenten amb productes de més qualitat, no beuen alcohol de tetra break, i tenen assegurances privades de salut, així que no han d'esperar dos mesos o més per a operar-se...
una altre enquesta: barri marginal txabolista (pobresa "oficial" amb molt de doblers), taxa d'analfabetisme molt alt i hummitat extrema versus un altre barri residencial amb mansions impresionants, on viuen delinqüents (polítics, traficants de drogues...etc) amb molt de doblers, risc elevadíssim de malalties (gota, colesterol, ansiedad, depresiones, desintoxicaciones...etc), sense humitat i nivell d'estudis molt variable. Conclusió: fer una enquesta tenint en compte només una variable surt tan "sesgada" com aquesta.
Lo que no ïntenc (entenc) ès axò: "Així, així com entre els més pobres hi ha un 27% de famílies amb problemes d'humitats, entre els rics el percentatge davalla al 19%." No vïdj (veig) la relation de patir humitat amb els ingressos. Serà incompetentia dels architectes (arquitectes)?
Per arribar a la conclusió que les famílies més riques tenen menys problemes de salut que les famílies pobres no feia falta fer un estudi, ni invertir-hi temps, personal i doblers.
Esto es porque los ricos complementamos nuestra tan preciada dieta mediterranea con bifidus, sin embargo los pobres se alimentan de lo que pueden, por eso se les llama pobres. Mi hermano conoce a un pobre y me cuenta que a veces este individuo tiene que repetir la misma comida varias veces a la semana, deberiamos hacer algo para acabar con estas injusticias, propongo que estas navidades rezemos por todos aquellos que son pobres.