Corrupció i crisi vs Constitució i confiança

La Delegació del Govern, organitzadora de l’esdeveniment, decidí retre homenatge als diputats per Balears que participaren a les Corts constituents que propiciaren l’afirmació del text l’any 1978. Raimundo Clar, Miquel Duran i Santiago Rodríguez Miranda, diputats aleshores d’UCD, i Emilio Alonso, del PSOE, en foren els representants ahir. Les seves intervencions, plenes de referències al treball per a la recerca del consens i la concòrdia fet fa 30 anys, en el qual asseguren que hi hagué grans renúncies per part de tothom en benefici de l’interès general, varen voler servir de lliçó als principals polítics actuals de Balears que les escoltaven. Rodríguez Miranda, exministre de Treball amb Calvo Sotelo, acabà el seu parlament instant-los que "mai més els ciutadans de les Illes no tinguin la sensació que el seu vot és l’eina per al repartiment d’un botí".

Es creà així el clima oportú per a un contundent discurs del delegat del Govern, Ramon Socias, sobre una de les ‘c’ que subratllà durant el seu torn: la corrupció. El socialista admeté que la situació actual que es viu a Balears demostra que "els mecanismes de control fallen" i que davant això el més greu és que "uns quants amb poca vergonya s’aprofitin dels seus càrrecs o de les seves posicions de privilegi per ficar la mà a la caixa". També avisà del dany immens que això està fent a "la credibilitat dels polítics i les institucions" i del perill d’arribar a la "desinhibició" per part de la població.

Per això, Socias demanà que s’actuï amb fermesa perquè els corruptes "siguin expulsats i apartats per haver estat indignes de la confiança rebuda dels ciutadans". Aquí, el delegat del Govern trobà l’exemple en els diputats constituents als quals ahir es retia homenatge i posà com a mirall la manera com ells es prenien la seva activitat política.

"Estar o ser, ser i estar", digué Socias per apuntar que "ningú no hauria de ser polític, sinó estar només un temps determinat a la política perquè no s’ha de convertir en una situació perpètua". "No hem de veure la política com si fos una manera fàcil de tenir un sou i uns privilegis que amb una altra activitat no obtindríem", es va atrevir a afirmar.

El delegat també féu referència a la ‘c’ que és la gran preocupació de la gent aquests dies: la crisi econòmica. Socias apostà perquè les administracions es concentrin a alleujar els seus efectes sobre els més febles de la societat i imposar l’interès general. Com a recepta, aconsellà la quarta ‘c’ d’ahir, confiança, i assegurà que només donant-ne mostres es podrà superar la depressió actual. Si de cas, ell ja en va donar l’exemple. "Netejarem la política de corruptes i superarem la crisi", llançà per acabar el seu discurs.

Apostes perquè hi hagi reforma

Com cada any, la qüestió sobre la necessitat d’emprendre o no una reforma de la Constitució espanyola i la magnitud que hauria de tenir aquesta en cas que es fes va ser un dels temes recurrents de l’acte commemoratiu. Ahir, guanyaren per majoria les apostes perquè hi hagi reforma, encara que amb matisos. El president del Govern, Francesc Antich, va ser un dels que en feren.

També dos dels quatre diputats de les Corts constituents que foren homenatjats ahir, Raimundo Clar i Santiago Rodríguez Miranda, es manifestaren de manera oberta per fer canvis en el text aprovat l’any 1978. Ara bé, Clar assenyalà que, malgrat que al seu parer sigui necessari revisar-lo "en algun lloc", això s’haurà de fer quan "es donin les condicions polítiques i socials". Més contundent fou Rodríguez Miranda quan afirmà que "els texts normatius mai no poden ser conceptes tancats i immutables".

El president Antich també féu referència a l’aspecte durant la seva intervenció i es mostrà partidari d’introduir "les millores constitucionals que els nous temps requereixen", però amb la premissa que les modificacions de la Constitució espanyola "s’inspirin en els mateixos valors" que segons ell es consagraren fa 30 anys, "la igualtat i el respecte a la diversitat".

En un dia de celebració institucional ningú no s’atreví a proposar sense embuts i de manera concreta els punts que s’han de començar a revisar del text constituent de 1978.

L’ "embrió" dels consells

L’exdiputat Miquel Duran i també Raimundo Clar varen recordar que el procés que se seguí aleshores va servir perquè es formàs l’"embrió" dels consells insulars perquè aquests esdevinguessin després una eina d’autogovern per a Balears.

Duran i Rodríguez Miranda, encara que aquest darrer per escrit i demanant disculpes, feren els seus parlaments en català, mentre que Raimundo Clar i el socialista Emilio Alonsa s’expressaren en castellà durant l’acte.

"Les dificultats no seran cap excusa"

El president del Govern, Francesc Antich, aprofità el marc de la commemoració de l’aniversari de la Constitució per subratllar l’objectiu d’orientar la seva política a preservar la igualtat d’oportunitats dins la societat a pesar de la crisi econòmica.

"Les dificultats econòmiques no poden ser en cap cas una excusa o un obstacle perquè el Govern pugui fer les polítiques socials que ara són més necessàries que mai", afirmà.

Antich recordà que la Constitució diposita en els executius autonòmics la responsabilitat de garantir els drets de les persones a tenir una qualitat de vida digna i per això reivindicà una vegada més un "finançament suficient" perquè el sector públic de Balears "pugui sostenir l’estat del benestar". "Ara que hi ha dificultats i que el model econòmic està en crisi, manca encara més que abans un bon finançament autonòmic", reclamà.

"Tancar cicles i obrir-ne altres"

Fent un balanç sobre els 30 anys de democràcia, el president del Govern considerà necessari "tancar ferides amb el bàlsam del reconeixement i la conciliació, ja que els joves exigeixen conèixer la història i els governs democràtics estam compromesos en aquesta tasca per cloure un cicle i obrir-ne un altre".

Antich insistí en la recuperació de l’anomenada memòria històrica i reclamà obertament "la restitució de l’honorabilitat de totes aquelles persones i les seves famíles que, per causa de la guerra i la dictadura, varen tenir un final tràgic per defensar les seves conviccions".

El cap de l’Executiu autonòmic també volgué fer, en un discurs que fonamentà en la demanda d’igualtat i llibertat, dues clares al·lusions, contra la violència de gènere i el terrorisme.

Sobre la primera qüestió, reclamà la implicació de tota la societat per eliminar la "xacra masclista". De la segona, esmentà el darrer atemptat comès per ETA que acabà amb la vida d’un empresari basc i condemnà els que considerà "bojos salvapàtries".