Andreu PerellóPalma05/12/08 0:00
TW
0

Felicià Fuster i Jaume fou investit ahir doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears. L’acte es va dur a terme el mateix dia que Fuster celebrava el seu vuitanta-quatrè aniversari i quinze anys després que la junta de govern de la UIB n’aprovàs el nomenament. La rectora de la UIB, Montserrat Casas, definí Fuster com "probablement l’enginyer espanyol més influent del sector energètic". No debades, l’ara president del Consell Econòmic i Social de la UIB ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat, com ara la presidència de l’European Advisory Group for Fusion de la Comissió Europea, des del qual va lluitar per tal d’instal·lar a l’Estat espanyol el projecte ITER d’innovació en la fusió nuclear.

Fuster ha estat també enginyer municipal en cap de l’Ajuntament de Palma i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram (Emaya). L’any 1968 fou nomenat director gerent de GESA i el 1973 president executiu del consell d’administració. El 1984, essent president de l’Empresa Nacional d’Electricitat, formà el Grup Endesa. Ahir, Fuster reuní una nombrosa representació del món polític i empresarial, com el president del Govern, Francesc Antich; la presidenta del Consell, Francina Armengol; la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, i la batlessa de Palma, Aina Calvo. La jornada s’inicià amb la plantada d’un garrover al jardí de l’edifici Anselm Turmeda, seu de l’Escola Politècnica. En la investidura, va intervenir el doctor Ramon Puigjaner, qui relatà els motius que justifiquen el nomenament de Fuster.

Consciència energètica

Després fou el torn de la lliçó magistral del nou honoris causa de la UIB, que versà sobre la necessitat d’un canvi de model energètic per fer front al canvi climàtic i les diferències d’accés a l’energia. Fuster hi exposà que s’ha de reduir el consum energètic i abandonar els combustibles fòssils per adoptar formes més netes d’energia. "Falta consciència del tema energètic", es lamentà Fuster, qui definí la balear com una "societat de nou-rics que valora els doblers però no sap ser austera en el tema de les energies", digué. De la seva intervenció, se’n va desprendre la conclusió que la humanitat "seria més capaç d’adaptar-se a les conseqüències de la seva conducta que de corregir-la", segons indicà ell mateix.