“A Menorca i a Eivissa, hi hem de créixer amb estudis de postgrau”

Oferiu els mateixos estudis a Menorca i a Eivissa?

Sí. Tot i que sabem que la realitat social de cada illa és diferent, ara per ara s’hi oferten els mateixos estudis de grau. El 1997 començàren per implantar Magisteri. El 1998, també ja s’hi podia estudiar Administració i Direcció d’Empreses. Llavors vingueren Dret, Psicopedagogia, Educació Social, el títol propi de Graduat en Ciències Policials i, en darrer lloc, Infermeria. La carrera que de sempre ha funcionat més bé ha estat Empresarials.

Quin és el perfil d’estudiant?

No té res a veure amb els que estudien a Mallorca. Mira, ara te’n contaré una: fa poc el pare d’un jove eivissenc, acabat de matricular d’Empresarials, va venir i em va dir "he tornat boiet buscant una universitat per al meu fill. Ja tenia la preinscripció feta a Madrid quan m’han dit que a Eivissa hi havia universitat!". Aquesta situació és molt generalitzada. Hi ha un gran desconeixement. D’altra part, és molt difícil lluitar contra la tendència, que podríem anomenar de natural, de menorquins i eivissencs de sortir a fora.

On van?

Els menorquins, clarament, a Barcelona. A més, les universitats catalanes saben que els joves de Menorca són els seus clients i cada any fan una gran estratègia de captació. Vénen autocars amb publicitat de la universitat Pompeu Fabra i de l’Autònoma de Barcelona, i es passegen per tots els instituts de l’illa fent xerrades. El cas d’Eivissa és molt diferent. Els estudiants pitiüsos estan molt escampats per la Península. N’hi ha a Madrid, a València i, per ventura, a universitats andaluses. Només un 6% dels joves menorquins i eivissencs que fan la selectivitat acaben estudiant a la UIB.

Si s’hi poguessin estudiar més carreres, per ventura, se’n podrien captar més.

És molt difícil. On és que hi ha una universitat per a una població de 80.000 habitants. Això no passa enlloc. La realitat és la que és. En el cas d’estudis d’Infermeria, per exemple, no en podem crear moltes de places perquè els hospitals d’allà tenen limitacions a l’hora d’oferir pràctiques. Tot allò que són carreres que necessiten laboratoris és molt difícil que s’hi puguin desenvolupar. Ara bé, les seus universitàries tenen un camp molt bo per poder créixer: es tracta de la formació de postgrau. És per aquí que hem de créixer. Un cop ja són graduats i retornen a les seves illes, els podem oferir estudis. Molts dels nostres alumnes hi han accedit gràcies a les proves d’accés per a majors de 25 anys o ja tenen uns altres estudis superiros. A les seus jo he vist una cosa que no deu passar a cap altra part del món: quan feim la gala d’entrega de les titulacions i els acabats de graduar vénen a cercar els diplomes amb els seus fillons en braços. És una imatge molt emotiva, que algú aguanti el diploma amb una mà i amb l’altra el seu fill.

Com és que la seu de Menorca és a Alaior?

Això s’explica per no fer fellons ni els de Ciutadella, ni els de Maó. Allà disposam de molt d’espai. La seu es troba a Can Salort i l’any passat l’eixamplàrem amb la compra d’una casa de veïnat. A Eivissa sí que la cosa està més complicada. Allà ocupam l’antic edifici del Consell. Ens ha tornat petit i hem de fer algunes de les activitats en instituts de secundària. Ara, però, estam en negociacions amb Defensa per poder utilitzar Comandància de Marina, un edifici antic que es troba entre el passeig de Vara de Rei i la murada de Vila. Baldament ens el cedissin, hauríem de continuar utilitzant les dues seus, ja que hem de menestar els dos espais.