Si es parla de menors, però, tot té unes connotacions diferents. Les mesures judicials que s’apliquen en compliment de la Llei de responsabilitat penal dels menors el que fan no és imposar un càstig, sinó potenciar l’empatia dels joves. En poques paraules, es tracta de fer que els menors prenguin consciència del mal provocat i coneguin les conseqüències que aquest dany comporta perquè no ho tornin a fer. Perquè això sigui possible, a les Illes Balears hi ha 40 entitats que col·laboren amb la Conselleria d’Afers Socials.
Així, posem per cas, que un jutge imposa una pena a un menor per haver arrabassat arbres de la via pública. En aquesta situació concreta, la Direcció General de Menors farà que el jove infractor treballi en un projecte de reforestació organitzat per algun grup ecologista. Aquest tipus d’activitat es coneix amb el nom de prestacions en benefici de la comunitat (PBC). Segons informà ahir Francesca Vanrell, directora general de Menors, "per poder fer que cadascun dels joves infractors faci una PBC adequada al dany causat és necessari que hi hagi un gran nombre d’entitats que col·laborin amb el Govern".
"Per exemple, –comenta Vanrell– si un jutge posa una pena a un al·lot perquè ha pegat una empenta a una dona vella pel carrer i l’ha tomada en terra, s’haurà de cercar un centre geriàtric perquè l’infractor hi desenvolupi la prestació. A aquest jove li ha d’entrar el coneixement. Ha de veure que els majors tenen cara i ulls i, per tant, quan se’ls sempenteja, els pot arribar a fer molt de mal".
Al·lot d’entre 16 i 18 anys
El perfil de jove infractor que durant el 2007 desenvolupà algun treball en benefici de la comunitat és, majoritàriament, el d’un al·lot d’entre 16 i 18 anys. Segons informà la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, que ahir participà en la I Trobada de serveis i entitats col·laboradores en PBC, "una àmplia majoria de prestacions, que tenen una mitjana de 50 hores de durada, foren realitzades per joves en aquesta franja d’edat".
"Tot i que els menors poden desenvolupar un PBC a partir dels 14 anys, la realitat és que la major part dels que ho fan en tenen més de setze. La presència d’al·lotes també hi és molt minoritària", assegurà Santiago. Pel que fa a les entitats col·laboradores, n’hi ha quatre que s’han afegit al pla de la Conselleria durant aquest mateix any. Es tracta de l’Ajuntament de Palma, l’Ajuntament de Manacor, l’IBANAT i el GOB. Per altra banda, el Consell d’Eivissa i l’hospital de Son Dureta s’hi han mostrat interessats.
L’objectiu del Govern és fer que, d’entre les entitats col·laboradores, hi estiguin representats un gran nombre d’agents socials. Així, a cada determinada infracció comesa es podrà donar la seva respectiva prestació en benefici de la comunitat. Per això, cal que la sanitat, l’atenció als majors, l’educació, el medi ambient... hi estiguin representats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.