Enguany, la UIB té 19.958 matriculats en els diferents estudis, la qual cosa representa un increment del 7,60% respecte al curs passat. Bona part de l’increment es produeix per la major demanda d’estudis de postgrau. Mentre que el nombre d’estudiants de grau es manté en xifres semblants –baixa un 0,23%, de 13.983 a 13.952–, el nombre d’estudiants de postgrau i d’altres estudis postuniversitaris s’ha incrementat.
Etapa de transició
Martí March destacà ahir que les dades revelen que la UIB es troba davant una etapa "de transició" per la implantació dels nous estudis adaptats a Bolonya i a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. A més, també volgué remarcar que les xifres, tot i les davallades i els increments de matriculats, es caracteritzen per la seva "estabilitat". L’aplicació de l’EEES haurà influït, per exemple, en la baixada de matriculacions en els antics doctorats (585, -5,49%), que es troben en procés d’extinció, ja que seran substituïts per màsters i nous doctorats.
Així, el nombre d’alumnes matriculats als màsters oficials ha passat de 363 a 526 (+44,9%), i el dels matriculats en títols propis de postgrau, dels 1.259 del curs passat als 1.372 d’enguany (+8,98%). Pel que fa als màsters oficials, part del creixement es deu a l’increment significatiu d’alumnes procedents d’altres territoris de l’Estat (de 65 a 115) i de l’estranger (de 56 a 96). Un altre estudi que ha vist disparada la seva demanda és el Curs d’Aptitud Pedagògica (CAP), que atorga un certificat necessari per exercir la docència, el qual ha vist incrementar el nombre de matriculats un 155,05%, ja que ha passat de 376 alumnes a 959.
Una universitat dividida
La tendència que no canvia a la UIB és la diferent hegemonia d’homes i dones segons la branca d’estudis. Tot i que les dones representen el 60,81 per cent dels alumnes matriculats a la UIB, la seva presència encara és minoritària en les enginyeries. Les dones tan sols representen un 6,96 % en Enginyeria Informàtica i un 8,25% en l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes. La seva presència és igualment residual en la resta de titulacions anomenades "tècniques". L’excepció és Bioquímica, on un 63,4% dels matriculats són dones. La presència femenina és majoritària en les titulacions dedicades a l’assistència social i la docència. Així, per exemple, al magisteri d’Educació Infantil les dones són el 96,41%; a Educació Social, un 84,62% i a Infermeria, un 83,85%. La UIB esdevé, un curs més, un exemple de reproducció dels rols de gènere.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Biel, de veritat creieu que a la senyora Tous l'importa una merda la nostra llengua...?
Clauss, què hi té a veure la direcció general de Política Lingüística amb el fet que hi hagi més estudiants de Filologia Catalana? ja m'ho explicaràs. De tota manera, repetesc aquí el comentari que he fet a l'article de Joan Melià "La Mare de Déu de Lluc és negra". La directora general de PL, Margalida Tous, hauria de donar explicacions o dimitir. S'acaba d'estrenar Madagascar 2 i aquí, a Balears, no tenim la possibilitat de veure-la en català. És a dir, els infants no poden sentir els seus estimats personatges en la llengua que parlen cada dia. Hi ha dret, senyora Tous? la pel·lícula està doblada al català, a Catalunya s'hi passa en la nostra llengua, per què no a Balears? I aquest no és el primer cas. Un bon munt de pel·lícules infantils que estan doblades en català les hem hagut de veure en castellà tant si vol com si no. Els nostres infants no tenen dret a gaudir del cinema en la seva llengua? Després critiquen la política lingüística del PP....quina diferència hi ha amb la seva, senyora Galmés?
És cert. Sembla que la Direcció General de Política lingüística tingui més mitjans i els apliqui en la pràctica. Ja veurem.
Perdó: No son probes, sinó proves. Gràcies.
És bo que hi hagi probes de tots els nivells dues vegades a l'any: febrer i juny. Jo em vaig presentar al nivell D el juny passat i fins el setembre no vaig saber el resultat. Vaig treure un 6'7 -aprovat, pero insuficient per obtindre l'apte- i ara em tornaré a presentar el proper febrer. Esperar fins el juny vinent i passar l'estiu pendent del resultat hauria estat un calvari. I no és que necessiti el nivell D per millorar el nivell de vida familiar. Es tracta d'una il·lusió, ja que sempre he parlat a casa el català i les meves xarxes neuronals estan configurades en aquest idioma tan ric. Sóc nat després de la guerra i recordo que al cinema, a Igualada (Barcelona), abans de començar la sessió, ens feien cantar el "cara al sol". Tothom estava acollonit, o acollonat, com vulguis dir-ho.