TW
0

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha assegurat avui que la llista d'espera quirúrgica a Balears se situa en 55 dies, xifra que està per sota de la mitjana estatal i que representa una reducció de dos dies respecte a les dades de juny del 2007, període en el qual encara governava el PP.

«Mai hem tingut cap pacient superior a 180 dies i ningú ens ha demanat utilitzar el criteri de garanties quirúrgiques que tenim. Aquests 55 dies són dos dies menys que quan governava el PP i és una xifra millor que la demora mitjana nacional, per tant el que trasllat als ciutadans de les Balears és que continuem treballant perquè tot pacient pugui ser intervingut quan abans millor», ha agregat el conseller.

El conseller ha precisat a més que l'objectiu de la comunitat en aquesta matèria és diferenciar algunes patologies que impliquin discapacitat física per a «prioritzar-les» en lloc d'altres «menors però que impliquen intervenció». En relació amb aquest punt, Thomàs ha volgut deixar clar que «un cas diferent» és el càncer on no hi ha retard en intervenció.

EL PP HO CONTRADIU

En aquest sentit, el PP ha afirmat que el president del Govern balear, Francesc Antich, “va falsejar” les dades que va oferir sobre llistes d'espera quirúrgica en el debat d'Orientació de Política General, que es va celebrar en el Parlament el passat 21 d'octubre, ja que va anunciar que la demora mitja és de 55 dies, quan les dades oficials difoses fa escassos dies revelen que aquest índex ascendeix a gairebé 61 dies.

Tanmateix, el PP ha exigit al Govern que acabi amb l'increment “constant i imparable” de les llistes d'espera quirúrgica en les Illes Balears, que en tres mesos s'ha incrementat un quatre per cent, en passar de les 11.079 persones comptabilitzades el juny a les 11.537 registrades el setembre, segons dades de la Comunitat Autònoma citades pel partit en l'oposició en un comunicat difós avui.

En la nota, els 'populars' al·ludeixen a que aquestes xifres són “encara pitjors” que les de fa un any, al considerar que la llista d'espera quirúrgica s'ha incrementat un 9,5 per cent en els últims dotze mesos, ja que el setembre de 2007 incorporava a 10.529 persones, amb una diferència d'al voltant d'un miler de pacients, que, a més, esperen un 9 per cent més de temps, fins a fregar els 61 dies, han assenyalat.

BALEARS PIONERA EN ICTUS

En declaracions als mitjans de comunicació durant el transcurs del Consell Interterritorial de Sanitat celebrat a Madrid, Thomàs ha indicat al seu torn que dins del desenvolupament de l'estratègia de salut en el referent a la cardiopatia isquèmica i el tractament contra la violència de gènere, la comunitat es troba «ben situada».

A més, ha incidit que les illes són «pioneres» en l'estratègia de prevenció de l'ictus amb el programa específic de la comunitat -Tele Ictus-, una mesura adequada al caràcter insular de la comunitat i que «faciliten l'assistència neurològica als ciutadans que tenen un ictus de les illes menors», pel que ha remarcat que aquest caràcter innovador «està reconegut» en l'estratègia nacional.

«Tenim bons marcadors i en alguns som pioners», ha emfatitzat el conseller de Salut qui ha dit que a Balears han augmentat en prop d'un 17% els fons destinats a desenvolupar l'estratègia en aquestes àrees i altres com és el cas la salut perinatal, on la comunitat té un conveni específic per al seu desenvolupament.

PREOCUPA LA DIRECTIVA TRANSFRONTERERA

Thomàs ha expressat a més la «preocupació molt important» per l'impacte en la comunitat, de la nova directiva europea d'assistència sanitària transfronterera, sobretot a les comunitats autònomes que «són receptores nates de turistes», tot i que ha assenyalat que és una normativa que «comença a caminar i existeix un ampli marge de debat».

«Estem a favor que els ciutadans europeus es puguin moure i rebre atenció sanitària però ens preocupen conceptes com equitat i qualitat assistencial; ja és molt difícil compaginar l'atenció sanitària de països que tenen un sistema nacional de salut amb els quals es regeixen per sistemes d'assegurances», ha agregat el màxim responsable del Govern en matèria sanitària.