Només el 0,3% dels contractes signats el 2007 és indefinit

El pitjor del cas és que la xifra de temporalitat no acaba aquí. En aquest volum de contractes de menys de tres mesos se n’han de sumar 24.475 més, que tenen una durada d’entre tres i sis mesos. Aquests dos grups xifren un total de 200.748 contractacions, per la qual cosa el gruix de la precarietat s’eleva al 96% de la totalitat d’ajornalaments subscrits a la capital el darrer any. D’aquests, el 70,5% corresponen a contractes fets a treballadors de nacionalitat espanyola (146.971), mentre que el 30% restant han afectat persones estrangeres (18.117 contractes a comunitaris i 43.128 a extracomunitaris).

Ara bé, el contrapunt més fort és que només s’han signat 674 contractes indefinits. Això és el 0,3% de la totalitat de contractes firmats a Palma durant el darrer any."La realitat és així de dura", corrobora Eva Moreso, la coordinadora de l’observatori. Els sindicats de CCOO i UGT coincideixen a interpretar que aquestes persones són les primeres que ja comencen a caure de l’esglaó laboral i que ja pateixen els efectes de les reduccions de plantilla. Aquesta és la fórmula que empra la majoria d’empreses com a mesura per abordar aquesta difícil situació econòmica. L’existència d’aquesta inestabilitat dins el món laboral no és l’únic problema. Fora del mercat hi ha 15.090 aturats a Palma, la majoria dels quals, el 79%, provenen del sector dels serveis (11.967). A aquesta xifra s’han de sumar les 21.505 persones que demanen feina a Ciutat.

Els sindicats hi preveuen un col·lapse. I és que aquests dos grups de desplaçats laborals –que configuren una població de 36.595 ciutadans, el 9% dels habitants que aglutina la capital– s’engrossirà, encara més, amb la gent en situació precària que no renovarà el contracte i que es veurà forçada a sortir del mercat laboral. Amb vista de la situació, els sindicats denuncien la necessitat que s’apliquin mesures per reprimir l’impacte que es pot derivar d’aquesta precarietat.

Pels mateixos responsables sindicals, aquesta situació genera una doble indefensió dels ciutadans: "més contractes amb irregularitats que els treballadors no gosen denunciar a causa de la temporalitat i el temor de quedar al carrer en un temps dífícil. Per no parlar dels abusos i l’explotació d’empresaris que es neguen a concretar les condicions laborals dels assalariats", assegura Manuel Pelarda, d’UGT.