TW
0

El procés d’adaptació dels estudis de Filologia Catalana a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior ha generat queixes entre professors d’aquesta titulació a la Universitat de les Illes Balears. El consell de govern de la UIB aprovà dijous passat una vintena dels futurs graus –les antigues llicenciatures i diplomatures– que s’implantaran el pròxim curs. Entre aquests, s’hi troba el pla d’estudis de Filologia Catalana.

Seguint la lògica que es desprèn del conegut com a procés de Bolonya, es preveu un primer títol de grau de caire generalista i una formació de postgrau (màster i doctorat) més especialitzada. En el cas de Filologia Catalana, les crítiques ja s’han fet sentir. Un grup de docents de la titulació ha denunciat que un terç de les assignatures que seran considerades obligatòries no sigui específic de Filologia. Critiquen també que el pla només inclogui 12 assignatures obligatòries de llengua de les 40 que s’han de cursar per obtenir el títol. Pels professors, això suposarà un grau d’especialització molt baix que no respon a les necessitats de formació dels futurs professionals.

Així mateix, han posat sobre la taula que la nova Filologia Catalana implica la capacitació per a determinades professions, tot i que a la pràctica no hi hagi cap assignatura en el pla d’estudis que en cobreixi els coneixements específics. Per exemple, la UIB preveu que els futurs graduats puguin exercir com a mediadors lingüístics i interculturals, malgrat que no s’inclou en el pla d’estudis cap assignatura relativa a aquest àmbit.

Primer semestre sense llengua

Els signants posen com a exemple els continguts del primer semestre del primer curs dels estudis. Segons el projecte de pla d’estudis del futur grau, tan sols s’impartiria una assignatura específica de llengua, Lingüística, i de manera compartida amb el Grau de Llengua i Literatura Espanyoles. Les quatre assignatures restants serien comunes amb la resta d’estudis de la branca d’humanitats de la UIB, com ara Història, Filosofia o Història de l’Art. Davant aquesta situació, els docents signants de la missiva consideren que la UIB hauria de modificar la proposta de pla d’estudis del futur grau per garantir que els llicenciats estiguin "capacitats realment per a les professions que la societat necessita". Els professors consideren que el pla d’estudis aprovat dijous planteja un "desajust entre les sortides professionals i el contingut de les assignatures i la càrrega lectiva".

Al·legacions no contestades

Aquests docents presentaren en el seu moment un seguit d’al·legacions a la proposta inicial del pla d’estudis del grau de Filologia Catalana. Les al·legacions, tot i haver estat presentades en el termini previst, no han estat tingudes en consideració per la comissió d’elaboració del disseny del pla d’estudis, que aprovà la proposta de la UIB sense haver ni tan sols llegit les al·legacions d’aquests docents per un error en el seu lliurament. Ara, els professors han anunciat que recorreran el procés perquè les seves propostes siguin escoltades.

La preocupació d’aquests docents se centra també en l’interès perquè la UIB sigui capaç d’oferir una titulació de qualitat capaç d’atreure nous estudiants i competir amb altres universitats dels Països Catalans en l’oferta d’aquests estudis. No debades, en els darrers anys s’ha produït una demanda creixent d’especialistes en llengua catalana per a les professions més diverses com la docència, l’ensenyament a nouvinguts, la mediació intercultural o la revisió i correcció de textos.