El Govern no descarta que un “error humà” fos la causa de la pana

Cal recordar que la hipòtesi donada en un primer moment per Gesa era que un llamp havia pegat a un dels equipaments del Murterar i havia provocat l’avaria. Ara, amb l’informe tramés per Red Eléctrica Española al Govern, les explicacions del col·lapse de la xarxa s’obren a altres possibilitats. La consellera volgué deixar constància que l’actuació de Gesa i Red Electrica Española fou "correcte pel que fa a la coordinació del sistema". Vives també informà que, a partir d’ara, el Govern mantindrà reunions periòdiques amb Gesa i Red Eléctrica Española per poder aclarir que "és exactament allò que succeí".

D’altra part, el president Antich manifestà que la Conselleria d’Energia aprofitarà les conclusions de l’expedient informatiu per fer un estudi dels distints equipaments de Balears que es dediquen al transport d’energia. Fins ahir migdia, un total de 310 clients de Gesa havien presentat reclamacions a la companyia per demanar compensacions. Sembla ser que la majoria dels reclamants fan referència a electrodomèstics espatllats o a pèrdues de gènere, en el cas d’establiments alimentaris. La companyia ja anuncià divendres passat que aplicarà un descompte a la factura del primer trimestre del 2009 a tots aquells afectats que reuneixin les condicions establertes pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. En aquests moments, fonts de Gesa manifestaren que encara no és possible fer una estimació del cost econòmic que hauran d’assumir.

"Amb els cables, les apagades elèctriques seran més locals"

PALMA El president de Red Eléctrica Española, Luis Atienza, sortí al pas ahir a les veus que aquests dies asseguren qui si els cables de desconnexió haguessin estat fets, l’apagada, per ventura, no hauria tingut lloc. "Amb el cable tampoc no podem dir que no s’hauria produït la pana. És cert, però, que les apagades haurien estat menors i més locals, i la corrent s’hauria restablert més aviat", digué Atienza.

Així mateix, el president de Red Eléctrica Española informà que per desembre del 2010 ja es podran fer les proves perquè el primer cable entri en funcionament, mentre que el segon haurà d’esperar el març del 2011. "Amb aquestes obres s’aconseguirà que el sistema elèctric balear sigui més robust. Serà 50 vegades més fort. La dificultat dels sistemes aïllats és que cal mantenir l’equilibri instantani entre l’oferta i la demanda de corrent i, per això, són més greus els incidents com el que s’esdevingué dijous passat", manifestà el president de Red Eléctrica. Segons Atienza, "ja s’ha avançat el procés adjudicant de la construcció de les dues subestacions conversores a Sagunt i a Calvià". Precisament els cables submarins, entre aquestes dues poblacions, tindran una longitud de 230 quilòmetres i discorreran a una fondària màxima de fins a 1.480 metres.